Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: juliol, 2014

De la Bonaplata a la Maquinista Terrestre i Marítima (1835-1861)

Imatge
La vinculació entre la fàbrica Bonaplata, Vilaregut, Rull i Companyiai la Maquinista Terrestre i Marítima s'explica quan recordem sengles moments històrics que acostumem a oblidar: d'una banda, la vida de la Bonaplata després del famós incendi de 1835, de què aconseguí en part reviscolar, i, de l'altra, els orígens de la Maquinista, el període entre la fundació de la companyia (1855) i el seu trasllat a la nova factoria de la Barceloneta (1861).

El taller metal·lúrgic Valentin Esparó y Consocios serà l'empresa pont entre ambdues, que, no sense esforç i no poca lluita, revitalitza la Bonaplata. 

A tot arreu on consultes sembla que la fàbrica Bonaplata quedà destruïda completament pel foc de les bullangues de 1835 i que Josep Bonaplata va intentar cobrar debades una indemnització de l'Estat. En realitat, si bé la indústria tèxtil no va ressorgir, el taller mecànic i la foneria van posar-se en funcionament de seguida, però la companyia estava tocada de mort per les disp…

Accident d'aviació a Les Rambles (1934)

Imatge
El dissabte 29 de setembre de 1934, a les 14:30, surt de l'aeròdrom militar de La Volateria d'El Prat l'esquadró Breguet número 3, comandat pel tinent del Val. Els cinc avions que el formen volen retre un últim homenatge al seu company, el tinent Eduardo Delias, mort en unes maniobres a León, acompanyant des de l'aire el seguici que s'havia de desplaçar des de l'Hospital Militar, al carrer Tallers, fins al cementiri.
Per fer temps, l'esquadró anava fent passades per sobre de la ciutat. Pocs minuts abans de les 15:45, a la Rambla de Canaletes, el Breguet XIX pilotat pel sots-tinent Rufino Núñez Machado -35 anys, casat i domiciliat al carrer Villarroel, 79- se separa de la formació. Té problemes amb el motor del seu avió i està perdent altura. Vol evitar xocar contra les Rambles; és dissabte a la tarda i estan a curull de gent. La seva intenció i la del seu mecànic i copilot, el caporal Adolfo Madariaga de la Viña -35 anys, casat, pare d'una nena de 3 anys…

Xalet de Mallorca, 220 (1898-1978)

Imatge
Agraïments a Emilio Fernández


Aparentment no podríem qualificar aquest edifici, del qual no disposem de cap altra foto fins al moment, de joia arquitectònica,  però darrera d'aquesta modèstia estètica s'amaga una història com a mínim interessant pel nombre d'ocupants que es van anar succeint, des de l'editorial Salvat (1898/1903- 1916), la distribuïdora Anónima Álvarez (1918-21) de productes farmacèutics, un empresa d'articles de calçat (1922), que ben bé podria ser la mateixa Anónima Alvarez, la Societat Hack (1923), la Metro Goldwyn Mayer Iberica S.A. (1927-34), filial espanyola de la MGM, laHispano American-Universal Films Española, S. A,  distribuïdora espanyola de la Universal,(1935-1967) i l'empresa de lloguers d'automòbils Auto-Libre (1974-7). 

El primer inquilí que he trobat segur d'aquest xalet és l'editorial Salvat y Compañía el 1903, però amb molta seguretat ja s'hi emplaçava des de 1898 amb la seva raó social anterior -Salvat e Hijo(1…

Cases amb barret

Imatge
M'han informat sobre una web sobre remuntes que es diu Cases amb Barret..Li he donat una ullada i és molt interessant perquè n'han fotografiat un bon grapat..


Gran Via de les remuntes

Imatge
La Gran Via està plena d'edificis remuntats, però el bosc de plataners en dificulta la visió, per sort per a  l'espectador sensible i per desgràcia per als que volem fotografiar-les.
Trobem remuntes monumentals als xamfrans.
Trobem remuntes horribles d'una en una.
O encara més horribles.  Trobem remuntes de dues en dues

I fins i tot remuntes de quatre en quatre!!!!


""Caçadors de remuntes", nou grup de Facebook

Considero que la millor manera d'investigar és en grup, en l'intercanvi generós d'idees, he creat un grup al facebook sobre el tema que em cou últimament i no és altre que el de les remuntes. El nou grup s'anomena "Caçadors de remuntes", nom suggerit per la barcelòfila Magda Mateu, i al qual esteu tots els amics, coneguts i saludats esteu convidadíssims.

Còrsega-Rambla de Catalunya o el paradís de la remunta

Imatge
Arribats a aquest punt, pensareu que la meva aversió cap a les remuntes ha esdevingut una mania persecutòria. Passats uns dies de passejar-me per la Rambla de Catalunya i sotjar de tant en tant els cims dels edificis on topava amb actes de vandalisme arquitectònic continus a la pristina bellesa de l'original, vaig tornar. a l'escenari del crim amb l'ànim masoquista de descobrir més atemptats estètics.En poca estona els meus desitjos es van fer realitat: vaig trobar-me amb el que he batejat com a: "el paradís de la remunta".
L'aperitiu ja me'l l'havia menjat una mica abans, a la Rambla 121, en una d'aquelles remuntes en què el trencament amb la façana original és total, però en arribar al xamfra amb Còrsega mar/Llobregat em va tocar la grossa.
Tenia davant meu un recorregut històric per la remunta. En l'edifici de la dreta, al capdamunt, una porciolesca remunta sobresurt, com un gra purulent, de la façana en direcció al carrer. A l'altre cant…

4 passes i 6 remuntes

Imatge
Quan ens apropem a l'estiu i el sol comença a escalfar més del compte, m'agrada refugiar-me en l'ombrívola Rambla de Catalunya. A més, com que és relativament poc transitada per turistes i indígenes, si ho comparem amb el veí Passeig de Gràcia, puc entretenir-me mirant els edificis o fins i tot fotografiar-los, sense el risc de rebre cops.o de quedar-me sense cartera.
Fa uns dies, en sortir de la feina, vaig dedicar-me a aquest plaent esport. 
















Quan vaig arribar al carrer Aragó, vaig alçar la vista i -oh horror!- vaig començar a veure despropòsits en forma de remuntes. 


Vaig resistir aquesta demoníaca visió només un illa, però quan vaig aturar-me al carrer València l'objectiu de la càmera ja havia fotografiat ni més ni menys que sis remuntes!!!


El fantasma de José María de Porcioles ens persegueix...