dijous, 16 d’abril de 2015

L'home mosca i l'home aranya a la plaça de Catalunya (1924-1930)


Néstor Lopes, l'home mosca, escala la Casa Segura el 19 d'abril de 1924 amb l'ajut de cordes (Unión ilustrada, penjada per Jorge Álvarez a Plaça de Catalunya antiga i moderna)
Els anys 20, amb la generalització del formigó, que permet la construcció d'edificis de moltes plantes, foren el moment àlgid dels escalatorres, uns personatges que es jugaven el tipus -alguns hi van deixar la pell-, no per robar els pisos, sinó per trepar per les façanes i arribar al coronament davant de l'admiració del nombrosissím públic que acostumaven a concitar quan aconseguien la seva fita, però castigats també amb una pluja de xiulets i burles quan fracasaven o amb la fredor quan s'ajudaven amb cordes.
Filmació de Massa Vaz escalant el Grand Hotel de Palma, obra de Lluis Domènech i Montaner, l'1 de gener de 1931

Aquesta última circumstància li va ocórrer al portugués Néstor Lopes el Divendres Sant de 1924, quan tot i aconseguír escalar l'edifici civil més alt de la ciutat, la casa Segura, al número 17 de la plaça de Catalunya, "defraudó un tanto al público,pues no se había anunciado que se ayudaría de cuerdas para escalar la fachada, y aun cuando hizo uso de ellas en. ocasiones en que no habla otro remedio, los espectadores querían que la ascensión la realizara sin ayuda de ningún género" (La Vanguardia, 19/04/1924). En acabar la gesta, alguns espontanis envalentonats -com era freqüent- van voler imitar-lo -i evidentment superar-lo- i començaren a escalar edificis, com ara la Catalana de Gas del Portal de l'Ângel, i a donar feina als agents de l'autoritat que maldaven per evitar-ho i, quan no ho havien aconseguit, per fer-los baixar. En aquest sentit, el diumenge de Pasqua, un jove, de nom Ignacio Sáez de Ferran, de 18 anys, es disposà a emular la gesta del portugués davant de 3.000 persones - dada El Siglo futuro, perquè La Vanguardia parla d'un grup de 20 que havia reunit Lópes per explicar-los com va escalar l'edifici i d'entre el qual surt reptador el jove- . Demostrà, segons les cròniques de l'època, fins i tot més destresa, però en no tenir el permís corresponent fou detingut per la polícia quan es trobava en el quart pis.
Anunci de la gesta protagonitzada per Massa Vaz per al dia següent ((El Diluvio,13/12/1930, ARCA)
Notícia a la premsa de la gesta de Massa Vaz a la casa Segura (El Diluvio,16/12/1930, ARCA)


Néstor Lopes era conegut pel sobrenom de l'home mosca -recordem que a principis de 1926 s'estrenarà Espanya la pel·lícula de Harold Lloyd Safety last (1923) traduïda com El Hombre Mosca per la seqüència -avui mítica- del rellotge- per les seves dots d'escalador i acróbata, que també va manifestar al teatre; a la Barcelona de l'any 1924 actuà al Turó Park i al Gran Teatro Bosque on també se l'anomenava l'home mono.
Fotografies de l'escalada de Néstor Lopes vestit de soldadet del Flit (El Heraldo de Madrid, BNE)

Quan Néstor Lopes retornà, el diumenge 1 de juliol 1928, es trobà una nova plaça gairebé del tot acabada. Allà, una gernació -les cròniques parlen d'entre 30.000 i 40.000 persones sota el rabiós sol de juliol- observava les seves evolucions a la façana de la Casa Pich i Pon, vestit de soldadet de la Flit. Aquesta vegada, també li surtiren competidors, però quan estava en plena ascenció; llavors, un espontani vestit de carrer, amb sabates i, el més sorprenent, "fumando tranquilamente un cigarrillo", es llençà a la persecució de Lópes, que veia perillar la seva gesta, superat per l'anònim fumador. Per sort per ell, la Guàrdia Civil pujà al terrat per detenir-lo, però en veure's caçat es desvià cap a l'Hotel Colon i evità ser atrapat per la policia, no sense abans saludar al respetable, de qui va rebre una sorollosa ovació. Lopes també fou aplaudit quan aconseguí la seva fita.
Massa Vaz, l'home aranya, amb la calavera i les dues tíbies creuades negres, al capdamunt de la casa Segura, superada en alçada per l'edifici de la Telefónica, tot just a la seva esquena. (Gabriel Caas, ANC)

L'any 1930, els diaris informaren de les grans gestes a Espanya d'un altre gran escalador compatriota de Lopes. Massa Vaz, l'home aranya, un desafiador de la mort que portava brodada a la seva camisa en forma de calavera negre amb dues tibies creuades, escala la Catedral de Salamanca, la Diputació de Bilbao, el campanar de la Seu de Saragossa o l'edifici de correus de Girona.

Diversos moments de l'ascensió de Massa Vaz a la casa Segura el 14 de desembre de 1930 (Gabriel Casas, ANC)

El 14 de desembre, la plaça de Catalunya es trobava curulla d'espectadors que fixaven la vista cap a la Casa Segura, desbancada ja del  privilegi de ser l'edifici no religiós més a la vora del cel des que s'havia erigit el veí edifici de la telefònica, dos anys abans. Al peu de l'edifici, Massa Vaz estava disposat a pujar fins al cim de la cúpula. Passats vint minuts, des d'allà saludà a un enfervorit públic.


Bibliografia
Barcelofilia
La Barcelona oblidada en imatges
Bereshit
El Diluvio
El Heraldo de Madrid
El Siglo futuro
La Vanguardia
Unión ilustrada

dimecres, 15 d’abril de 2015

Dada Corrupta (V): Zeppelin a la plaça de Catalunya 1932

Dada corrupta: 1929
Dada correcta: 1931
Lucien Roisin, col·lecció Enric Comas


Aquest fotomuntatge de la casa Roisin, una de les productores de postals més importants del país en aquella època, es troba habitualment datat el 1929. El motiu és molt raonable. En el context de l'Exposició Universal de 1929 i poc temps després d'haver donat la volta al món, es presenta a Barcelona en una visita especial el LZ-127 Graf Zeppelin el 23 d'octubre "per nimbar amb la seva glòria la grandesa de la nostra urbs i les meravelles ciutadanes de l'exposició", com es podia llegir a La Veu de Catalunya del dia següent.
Com a colófó final de l'Exposició del 1929, es va celebrar entre maig i juny de 1930 l'Exposició de la Llum, moment en què fou disparada aquesta imatge. La fase de construcció en què es trobava el Banco de Vizcaya, més avançada evidentment que el 1929, impossibilita que la  imatge del Zeppelin es pugui datar el 1929 (Gabriel Casas, ANC)

No era forassenyat pensar que Lucien Roisin volgués realitzar la postal per aprofitar econòmicament l'expectació creada per la vinguda del dirigible i la tirada de l'Exposició Universal, amb l'arribada d'una gran quantitat de públic ciutadà i sobretot forani al recinte.
La Vanguardia, 11 d'agost de 1931

La Ilustración financiera, 21 de setembre de 1931, BNE
Aquesta plausible teoria topa de front amb la realitat, perquè aquesta postal fotografia un element arquitectònic que l'any 1929 es trobava en una fase molt inicial de construcció; parlem del Banco de Vizcaya, que trasllada la seu central a la plaça de  Catalunya 21, el setembre de 1931. Com podem observar a la base d'aquest edifici, encara resten algunes tanques; per tant, la fotografia ha de correspondre a un setmanes abans de la inauguració.
Detall de la postal en què es poden observar clarament les tanques de protecció dòbres a la base de l'edifici del Banco de Vizcaya

Una vegada invalidada la possibilitat del context de l'exposició universal del 1929, dirigim la mirada a l'altre visita del Graf Zeppelin - en tenia prevista una altra el 1933, però passà de llarg- el 3 d'octubre de 1932. El context ha canviat totalment: som en temps de la República, recentment aprovat l'Estatut d'Autonomia de Catalunya i amb la voluntat per part de la Generalitat de crear un aeroport internacional i modern a Viladecans, on puguin fer escala els dirigibles. Per cert, la fotografia de coberta de l'interessant monografia de Pau Vinyes sobre el tema, La ciutat republicana s’enlaira. L’Avantprojecte de l’Aeroport de Barcelona (1931-1934), no és altra que la que estem analitzant. Una gran gernació espera el dirigible en un desgavellat aeroport d'El Prat. Tot i les seves males condicions aconsegueix aterrar, però precisament per culpa dels penosos accessos a l'aeroport Francesc Macià arriba tard i no pot saludar personalment a Hugo Eckener, el mític comandant de la nau, perquè ja s'havia enlairat, i el missatge del president de la Generalitat s'ha de transmetre per ràdio.
 


Bibliografia

Brotons, Ròmul, Més lleugers que l'aire. Globus i dirigibles al cel de BArcelona (1783-1937) 
La Ilustración financiera
La Vanguardia