La Barcelona Oblidada

Amb l'ajut de Maria José González La casa Gibert, els seus jardins i el teatre del Buen Retiro (autor desconegut, col·lecció particular) In auguro una secció nova. Sota el nom "Dada exacta", per contrast amb la sèrie "Dada corrupta", em proposo documentar amb la màxima precisió possible el lloc i /o la data de fotografies més o menys conegudes. Es tracta d'una tasca que duc a terme habitualment, especialment en l'àmbit de la plaça de Catalunya, moltes vegades amb l'ajut d'altres companys, a través de les xarxes socials, concretament en el grup de Facebook  Plaça de Catalunya antiga i moderna . Documentar amb rigor una fotografia ajuda a fonamentar amb arguments més sòlids les hipòtesis sobre l'evolució d'un espai concret, sobretot quan està suportades per escasses o inexistents proves escrites. Per inaugurar la secció, com no podia ser d'una altra manera, intento datar una antiga fotografia -i única coneguda- del tea

Agraïments al sr. Francesc Ruiz, antic veí de la Rambla Dada corrupta: avinguda del Paral·lel, 1963 Dada real: carrer Colom, anys 20. 1920-30 Castanyera (Josep Gaspar, ANC) Quan s'acosten els temps de les castanyes i els moniatos, els grups de Facebook de fotografies augmenta considerablement el nombre d'imatges de castanyeres i els corresponents comentaris evocadors de temps infantils, en què es recorda i es contrasta amb l'actualitat el fred de novembre, cada any més infreqüent, i les omnipresents castanyeres, avui en franca minva. 1925-30 El passatge Madoz des del carrer Ferran, a la dreta l'ortopèdia Clausolles. La parella d'homes del porxo central potser estan comprant a la castanyera o conversant-hi (Josep Brangulí, ANC) Una de les fotografies més recorrentment penjada és precisament la que encapçala aquest article, en què s'observa una castanyera d'edat avançada amb l'inevitable mocador fosc que, lligat sota la barbeta, li cobre

Dada corrupta: antic portal d'entrada de Portaferrissa (1888) Dada real: engalanament del carrer Portaferrissa en motiu de les festes de la Mercè de 1902 Placa esterescòpica de Frederic Bordas dipositada  a l'AFCEC A diferència d'altres dades corruptes, aquesta no és d'origen, ja que a l'arxiu fotogràfic del Centre Excursionista de Catalunya (1902) aquesta fotografia de Frederic Bordas i Altarriba està perfectament documentada com a " Reproducció de l'antic portal de Portaferrissa a les festes de la Mercè. 1902". De fet a la mateixa placa esteresocòpica es pot llegir: "Barcelona. Festes de la Mercè" Escrit sobre la mateixa placa "Barcelona. Festes de la mercè" a la part inferior dreta. La documentació d'aquesta fotografia s'ha anat corrompent a les xarxes socials; així, en molts grups de facebook de fotografies antigues de la ciutat sovinteja trobar-la postejada com a l'antic portal d'ent

"Dues dones i un home davant d'un comerç en un carrer de Barcelona" 1905-10 per Antoni Carbonell i Fita, segons l'AFCEC Al llarg del segle XIX i de bona part del segle XX, Barcelona aspirava a convertir-se en un "petit París". I no era aliè a aquest corrent quelcom tan aparentment irrellevant com el mobiliari urbà, el disseny del qual començà a prendre importància des que va ocupar el lloc d'arquitecte municipal Antoni Rovira i Trías -aquí s'ha de destacar també l'enginyer Conrad Sintas- i sobretot el seu successor, Pere Falqués. A part de fanals, fonts o quioscs, com a París, també es dissenyaren i s’instal·laren urinaris públics. El mateix Antoni Gaudí en dibuixà uns que mai passaren del paper. En canvi, conservem els plànols i fotografies d'unes garites de formes rectilínies de ferro colat dissenyats per Antoni Rovira i Trias, que en teoria foren substituïdes el 1892 pel model francès circular amb capacitat per sis homes i il·l

Escrit amb la inestimable col·laboració de Maria José González Dada corrupta: Antoni Gaudí Dada real: Josep Mestres Gómez Arnau Izard, AFCEC, 1917 Actualment el nom de Josep Mestres Gómez no ens diu res a la immensa majoria de barcelonòfils, i encara menys si el comparem amb Antoni Gaudí, probablement el català mort més conegut del món. Ignoro si mai es van conéixer o saludar, però certa semblança física entre ambdós ha dut a confondre'ls a l'hora de documentar un parell de fotografies de l'Arxiu Fotogràfic del Centre Excursionista de Catalunya. Arnau Izard, AFCEC, 1917 Es conserven poques fotografies on apareix el genial arquitecte. Per això qualsevol descoberta gràfica sobre Gaudí és rebuda amb gran espectació entre cercles acadèmics i populars, tant al país com sobretot a l'estranger. En la era digital és molt fàcil infectar la xarxa amb una informació errònia, però gairebé impossible desinfectar-la. Per això, quan aquestes suposades fotogr