La Barcelona Oblidada

Acabo de culminar la lectura d'aquesta monografia necessària sobre un dels locals més famosos del Mediterrani durant els anys 20 i 30. Aquesta "cova del vici", com l'anomena Lluís Permanyer, demanava un guia modern que ens l'expliqués a les actuals generacions. Amb l'experiència dels documentats i ja clàssics  Historia y leyenda del Barrio Chino i Barcelona. Ciudad de cafés , Paco Villar esdevé el cicerone idoni per introduir-nos en el local més emblemàtic del Barri Xino d'abans de la guerra, el més concorregut per personatges de tota classe, sensibilitat, condició, sexualitat i nacionalitat, però injustament esborrat, potser de manera deliberada, de l'imaginari col·lectiu barceloní, com el mateix autor ens adverteix en el primer capítol de l'obra: La historia de La Criolla es poco conocida. No se ha hecho justicia con el local nocturno más transgresor y cosmopolita que ha tenido Barcelona; un local que revolucionó las costumbres sociale

Gabriel Casas i Galobardes, Arxiu Nacional de Catalunya Aquesta fotografia del gran Gabriel Casas i Galobardes (ANC) no apareix sola a l'Arxiu Nacional de Catalunya, sinó inserida en una sèrie de tres fotografies, una de les quals és fàcilment datable. Es tracta d'una imatge de la cruïlla Gran Via Passeig de Gràcia, en què es llegeix perfectament a la façana del Comèdia el nom de l'obra en cartellera,   La vida de cada cual del dramaturg gironí Salvador Ferrer Maura, i de la companyia que el representa, la de Martín-Sabatín. Una ullada als diaris de l'època ens permet saber que aquesta peça es mantingué en escena, gràcies a l'èxit aconseguit, des del 14 de juliol fins als 5 d'agost de 1953. Fotografia de la mateixa sèrie en què es llegeix clarament a la façana del Comèdia La vida de cada cual  i Martín-Sabatín (Gabriel Casas i Galobardes, Arxiu Nacional de Catalunya) Per acabar de confirmar que aquesta data la podem extrapolar de la fotografia del p