La Barcelona Oblidada

Amb una mica d'esforç podem arribar a llegir la matrícula del cotxe: B-64091, corresponent a l'any 1936 (Bert i Claret, ANC ) Dins del frontó que remata la casa Pérez Samanillo encara sembla conservar-se el relleu del Sagrat Cor, esculpit per Manuel Fuxà, i destruït durant la foguerada anticlerical dels primers dies de la Guerra Civil (Bert i Claret, ANC ) Sobre la marquesina s'intueix el rètol, possiblement de neó, amb el nom de l'a benzinera (Bert i Claret, ANC ) L' American Auto Service des de la Diagonal, anomenada en aquell temps avinguda !4 d'Abril (Bert i Claret, ANC ) Aquesta sèrie de quatre fotografies de la firma Bert i Claret estan dipositades, en signatures correlatives, com la majoria de fotografies d'aquesta societat a l'Arxiu Nacional de Catalunya, que documenta les fotografies entre 1920 i 1925 i les descriu de la manera següent:  Benzinera a Barcelona amb la publicitat dels lubrificants Fiske's distribuïts per &qu

Acabo de culminar la lectura d'aquesta monografia necessària sobre un dels locals més famosos del Mediterrani durant els anys 20 i 30. Aquesta "cova del vici", com l'anomena Lluís Permanyer, demanava un guia modern que ens l'expliqués a les actuals generacions. Amb l'experiència dels documentats i ja clàssics  Historia y leyenda del Barrio Chino i Barcelona. Ciudad de cafés , Paco Villar esdevé el cicerone idoni per introduir-nos en el local més emblemàtic del Barri Xino d'abans de la guerra, el més concorregut per personatges de tota classe, sensibilitat, condició, sexualitat i nacionalitat, però injustament esborrat, potser de manera deliberada, de l'imaginari col·lectiu barceloní, com el mateix autor ens adverteix en el primer capítol de l'obra: La historia de La Criolla es poco conocida. No se ha hecho justicia con el local nocturno más transgresor y cosmopolita que ha tenido Barcelona; un local que revolucionó las costumbres sociale

Gabriel Casas i Galobardes, Arxiu Nacional de Catalunya Aquesta fotografia del gran Gabriel Casas i Galobardes (ANC) no apareix sola a l'Arxiu Nacional de Catalunya, sinó inserida en una sèrie de tres fotografies, una de les quals és fàcilment datable. Es tracta d'una imatge de la cruïlla Gran Via Passeig de Gràcia, en què es llegeix perfectament a la façana del Comèdia el nom de l'obra en cartellera,   La vida de cada cual del dramaturg gironí Salvador Ferrer Maura, i de la companyia que el representa, la de Martín-Sabatín. Una ullada als diaris de l'època ens permet saber que aquesta peça es mantingué en escena, gràcies a l'èxit aconseguit, des del 14 de juliol fins als 5 d'agost de 1953. Fotografia de la mateixa sèrie en què es llegeix clarament a la façana del Comèdia La vida de cada cual  i Martín-Sabatín (Gabriel Casas i Galobardes, Arxiu Nacional de Catalunya) Per acabar de confirmar que aquesta data la podem extrapolar de la fotografia del p

Dada corrupta: vaga de La Canadenca , Barcelona, febrer març de 1919 Dada real: manifestació contra la carestia de les subsistències i l'atur, València, 12 de novembre de 1916  La duríssima  vaga de La Canadenca , entre febrer i març de 1919, va acabar amb l'obtenció per part de la classe obrera d'una reivindicació històrica: la jornada de vuit hores.  Per celebrar i reivindicar aquest assoliment no és estrany trobar a la xarxa aquesta fotografia escrita amb algun text al·lusiu com el de la part inferior, per cridar l'atenció dels ciutadans del present. Aquesta imatge, però, no correspon a la vaga de La Canadenca , ni a l'any 1919, ni tan sols a Barcelona. El conflicte de La Canadenca va comportar una ferotge censura i fins i tot la declaració d'estat de guerra que impedí la publicació d'imatges dels vaguistes, però no pas de l'exèrcit ocupant els carrers amb peces d'artilleria. A l'arxiu en línia de l'Arxiu Nacional de Ca

1935 Arribada de Serguei Rakhmàninov i la seva dona a Barcelona, al darrere el baixador del passeig de Gràci a, concretament l'edicle de Pau Claris amb Aragó (Carlos Pérez de Rozas, AFB) No es pot entendre la societat, la política, l'economia i la cultura de la Catalunya contemporània en general i de Barcelona en particular sense tenir present el món de l'associacionisme. Tampoc en el terreny de la música; i no només en la composició o interpretació, des del Cors de Clavé fins a l'Orfeó Català, sinó també en la producció i organització de concerts de les figures nacionals i internacionals més reputades. En aquest sentit, destacà la tasca de l'Associació de Cultura Musical creada el 1931, que portà a Barcelona intèrprets del prestigi del violinista Jasha Heifetz, el pianista Arthur Rubinstein o el compositor i pianista rus nacionalitzat americà Serguei Rakhmàninov. Els barcelonins van veure aparèixer l'enorme figura de Serguei Vassílievitx Rakhmànin

No s'equivoca gens l'amic Miquel F Pacha quan ens informa que corre per la xarxa aquesta fotografia, sense documentar, d'un tramvia a la plaça de Catalunya que alguns blogs fan servir inadequadament per il·lustrar el boicot d'usuaris del tramvia el 1951, la mal anomenada Vaga de Tramvies de 1951. Aquesta imatge no escau per dues raons. En primer lloc, perquè podem observar com el tramvia va ple de viatgers, amb altres que pugen i baixen, cosa que més aviat provaria el fracàs del boicot. En segon lloc, perquè la fotografia és dels anys trenta, amb la qual cosa s'incorre en un anacronisme flagrant. A la part dreta d'aquesta genial instantània, amb una plaça de Catalunya semideserta, coetània a la fotografia de més amunt, podem apreciar la casa Segura a mig enderrocar (Gabriel Casas, ANC) La casa Segura mig enderrocada s'erigeix com el més eficaç element de datació de la imatge. Aquesta construcció, situada al número 17 de la plaça de Catalunya,

Aquesta fotografia del fons Foto Ferran de l'Arxiu Nacional de Catalunya, compost pel material produït per Artur Ferran i el seu fill Francesc Xavier Ferran i Brugués al llarg de la seva vida professional, està datada per l'arxiu entre 1924 i 1935. Quant a la localització es limiten a un poc concís:  Façana d'un edifici de l'empresa de compra i venda Auger y Jubany, S.A., amb cartells publicitaris. Barcelona .  Per documentar aquesta fotografia he rebut l'ajut inestimable del Joanot Pascual, l'Enric H March, la Maria Garreta i el Miquel Barcelonauta. La façana de casa Simon es mantindria intacta des de la seva construcció si no fos per una inoportuna remunta, el retranqueig de la qual cal dir que ha ajudat a dissimular-la i sobretot ha evitat la  irreversible mutilació del coronament (Google Street View) Comencem per concretar-ne el lloc. L'edifici es troba encara avui al número 3 del passeig de Gràcia i no és altre que la casa Francesc Simo