Dada exacta (3). plaça de Catalunya, juliol de 1953

Gabriel Casas i Galobardes, Arxiu Nacional de Catalunya

Aquesta fotografia del gran Gabriel Casas i Galobardes (ANC) no apareix sola a l'Arxiu Nacional de Catalunya, sinó inserida en una sèrie de tres fotografies, una de les quals és fàcilment datable. Es tracta d'una imatge de la cruïlla Gran Via Passeig de Gràcia, en què es llegeix perfectament a la façana del Comèdia el nom de l'obra en cartellera, La vida de cada cual del dramaturg gironí Salvador Ferrer Maura, i de la companyia que el representa, la de Martín-Sabatín. Una ullada als diaris de l'època ens permet saber que aquesta peça es mantingué en escena, gràcies a l'èxit aconseguit, des del 14 de juliol fins als 5 d'agost de 1953.

Fotografia de la mateixa sèrie en què es llegeix clarament a la façana del Comèdia La vida de cada cual  i Martín-Sabatín (Gabriel Casas i Galobardes, Arxiu Nacional de Catalunya)

Per acabar de confirmar que aquesta data la podem extrapolar de la fotografia del passeig de gràcia a aquesta de la plaça de Catalunya, ens hem de fixar amb dos elements de la imatge. En primer lloc, si alcem la vista al coronament de la seu de la Telefònica ens adonarem que es troba en obres. S'estava suprimint el tambor cupulat per un de polièdric, amb la voluntat d'homogeneïtzar aquest remat amb la resta de volums bancaris de la plaça acabats (Banco Español de Crèdito, Banco de Vizcaya i Banco de Bilbao) o en construcció (el veí Banco de España) i dels seus voltants (Banco Vitalicio, al passeig de Gràcia amb Gran Via).. Així, llegim a La Vanguardia del dia 30 de juliol de 1953:

Los barceloneses vienen siguiendo con expectación lo trabajos de levantamiento de un andamio que se realizan en lo alto del edificio de la Telefónica, en la Plaza de Cataluña. La construcción erigida encubre ya casi por completo uno de los perfiles más típicos de nuestra ciudad, cual lo era el del remate metálico de aquella casa.

Certament, la bastida pràcticament només deixa veure la part superior de la cúpula i la seva llanterna. Ens hem de detenir en un segon element: el cadafal que es troba enmig de la plaça. En el mes de juliol, destaca una data més que cap altra en el calendari franquista: el 18 de juliol, dia del "Glorioso Alzamiento". Efectivament, si acudim a les hemeroteques, se'ns informa que aquell dia, l'Obra Sindical de "Educación y Descanso" va organitzar a la plaça un festival folklòric a les 17:30 i una ballada de sardanes a les 23:00. Entremig, a les 19:45, la secció muntada de Guàrdia Muntada va oferir una exhibició enmig de la plaça, en què va repetir els números que tan èxit li havien reportat feia poc a París i que evidentment va fer les delícies del nombrosíssim públic congregat, que no es va perdre a l'1 de la matinada l'espectacle de focs artificials amb què va concloure la vetllada. La absència de banderes i un terra que sembla net ens pot fer pensar que la fotografia estigui presa la tarda d'un o dos dies abans, però tampoc no es pot descartar que sigui el dia següent, ja que coincideix en diumenge i en una societat que respectava el descans dominical semblaria lògic que l'escenari no s'enretirés aquell dia.

La Vanguardia, 30 de juliol de 1953

En resum, la tarda del 16, 17 o 19 de juliol sembla la data més plausible d'aquesta imatge d'un fotoperiodista, d'un repòrter en llenguatge de l'època, l'obra del qual es comença a revalorar com es mereix.