divendres, 21 d’abril de 2017

La Criolla. La Puerta Dorada del Barrio Chino, de Paco Villar


Acabo de culminar la lectura d'aquesta monografia necessària sobre un dels locals més famosos del Mediterrani durant els anys 20 i 30. Aquesta "cova del vici", com l'anomena Lluís Permanyer, demanava un guia modern que ens l'expliqués a les actuals generacions. Amb l'experiència dels documentats i ja clàssics Historia y leyenda del Barrio Chino i Barcelona. Ciudad de cafés, Paco Villar esdevé el cicerone idoni per introduir-nos en el local més emblemàtic del Barri Xino d'abans de la guerra, el més concorregut per personatges de tota classe, sensibilitat, condició, sexualitat i nacionalitat, però injustament esborrat, potser de manera deliberada, de l'imaginari col·lectiu barceloní, com el mateix autor ens adverteix en el primer capítol de l'obra:


La historia de La Criolla es poco conocida. No se ha hecho justicia con el local nocturno más transgresor y cosmopolita que ha tenido Barcelona; un local que revolucionó las costumbres sociales y se convirtió en un icono turístico de la ciudad, a pesar de los esfuerzos realizados por sectores oficiales y políticos para que así no fuera. La máxima atracción del Barrio Chino barcelonés representó la culminación del ocio nocturno concebido como una cuestión de vanguardia y modernidad


La clau que ens obra la porta de La Criolla és el llibre de signatures de 1930-1, miraculosament salvat pel bibliòfil Joan B. Visa quan el va comprar. Gràcies a Lluís Permanyer, qui va incloure aquesta afortunada circumstància en un dels seus articles, llegit per Paco Villar, aquest ha pogut estudiar meticulosament aquest document d'incalculable valor històric i artístic, puix que més d'un visitant, conegut o anònim, no es limita a gargotejar una breu i tòpica felicitació, sinó que s'esplaia una mica més i alguns fins i tot hi afegeixen algun dibuix, de valor, temàtica i estil variat, amb la presència constant de l'erotisme i fins i tot de la pornografia. Al final del llibre podem gaudir d'alguns exemples d'aquesta iconografia, precedits d'un succint, però acurat estudi del llibre de signatures, que demana a crits una edició facsímil.
Exemple de dedicatòria amb text -"Amargos sueños para el invertido/ dorados sueños para la Bella/ momentos deliciosos para el macho/ y para conocerlo todo La Criolla"- i un dibuix eròtic d'un client, que podem trobar a l'àlbum de firmes de La Criolla de 1930-1.

El nom i el record de La Criolla -i en general de l'ambient i dels locals al voltant del carrer Cid d'abans de la guerra- han quedat oblidats per la majoria de barcelonins, excepte pels lectors de Juli Vallmitjana, Paco Madrid, Josep Maria de Segarra, Josep Maria Planes, Sebastià Gasch, Jaume Passarell o Domènec de Bellmunt, autors d'altra banda, llevat de Sagarra, poc coneguts pel gran públic, sense edicions modernes a l'abast fins fa pocs anys. Últimament, per sort, per recuperar i posar en valor l'esperit canalla i el cosmopolitisme del Barri Xino de l'època, sense passar per alt els seus aspectes més sòrdids, a la reedició d'alguns textos d'aquests autors "de districte cinquè", en feliç definició de Josep Maria Planes, s'hi sumen iniciatives molt interessants des de les xarxes socials, que permeten un nombre més gran de persones sumin coneixement, en algun cas fins i tot experiència personal,  d'una de manera més immediata i interactiva que en el món editorial o fins i tot de la premsa i els mitjans de comunicació. En aquest sentit, hem de citar blogs o pàgines de facebook genèrics sobre història de Barcelona que en algun moment han tractat aquest tema, com ara Barcelofilia, L'Armari Obert, Amics de Barcelofilia, Fotos Antigues de Barcelona o Barcelona Desapareguda, però sobretot no podem oblidar el blog No te quejarás por las flores que te he traído i el grup El barrio Chino de Barcelona antes del final de la guerra civil. L'administrador de tots dos llocs, tot cercant a la premsa de l'època, intenta rescatar de l'oblit espais, personatges i costums del Barri Xino d'abans de la guerra. Ha investigat La Criolla amb una especial atenció i amb un alt grau de detall i exhaustivitat.
Josep Maria Sagarra i Plana, una dedicatòria del qual apareix també a l'àlbum, va deixar reflectida la composició heterogènia de la clientela del local en aquesta fotografia del 1932 (Josep Maria Sagarra, ANC)

No es pot estudiar ni entendre La Criolla de manera descontextualitzada i encapsulada. Paco Villar posa en joc els seus amplis coneixements del barri, adquirits en la llarga preparació de la seva anterior obra, per explicar-nos com funcionava la zona (carrers Cid, Migdia, Portal de Santa Madrona, Arc del Teatre, Arc d'en Cirés...) durant aquell temps. Ens parla dels seus bordells infectes, de la prostitució femenina i masculina al carrer, dels improvisats mercats diürns a les voreres dels carrers, benedicció per a la migrada economia de les families del barri, de les cases de dormir per a la gran massa d'obrers sense feina, de misèrrimes tavernes flamenques, de dancings freqüentats per homosexuals i transvestits com Cal Sacristà, de la mandanga (cocaïna), de l'hampa, dels mariners del port, dels soldats de les drassanes, dels anarquistes d'acció directa o de personatges com Rafael Seva, el manquet, Pepe el de la Criolla, la Reina del Barrio Chino, Flor de Otoño, Mirco o Carmen Amaya. 


Dins d'aquest cosmos descrit, brillà amb llum pròpia i esclatant La Criolla, que, malgrat els seus escassos onze anys de vida, concità l'atracció de tota mena de públic; des de les classes baixes, veïns del barri, fins a  les altes, a la recerca d'emocions fortes -Josep Maria de Sagarra ens descriu a Vida Privada una veritable baixada als inferns d'un grup de representants d'aquest estament privilegiat- passant per mariners d'escala a Barcelona, soldats de la veïna caserna o de permís, turistes i sobretot escriptors i artistes tan nacionals com estrangers, especialment francesos, no van faltar a les nits de disbauxa d'un local en constant evolució. En aquest sentit, les diverses etapes i reformes del local també són minuciosament analitzades. La Criolla va morir durant la guerra, bombardejada, de cop, jove però ja en franca decadència, sobretot des que l'abandonà Pepe, per obrir el Barcelona de Noche, un sofisticat local que retia homenatge als temps zenitals de La Criolla que ja no tornarien.

3 comentaris :

  1. El Barri "Districto V " es de la infantesa i adolescencia . Vei del Eden Concert de la " Casa Emilia "del Palau Guell,Bar Eden . visitant del carrer las Tapies " La Relliscada4, "La Gaucha", per La Criolla" era massa petit, era nano de carrer,,,,, i mes coses de fa molt temps,,,,,,

    ResponElimina
  2. Un llibre necessari per conèixer un món ja desaparegut. Gràcies per la cita al meu blog.

    ResponElimina
  3. Moltes gràcies pel teu desmesurat comentari sobre el blog i el grup que administro. Una abraçada

    ResponElimina