dimecres, 8 de febrer de 2017

Dada corrupta (XII): Vaga de la Canadenca (1919)

Dada corrupta: vaga de La Canadenca, Barcelona, febrer març de 1919
Dada real: manifestació contra la carestia de les subsistències i l'atur, València, 12 de novembre de 1916 



La duríssima vaga de La Canadenca, entre febrer i març de 1919, va acabar amb l'obtenció per part de la classe obrera d'una reivindicació històrica: la jornada de vuit hores. 

Per celebrar i reivindicar aquest assoliment no és estrany trobar a la xarxa aquesta fotografia escrita amb algun text al·lusiu com el de la part inferior, per cridar l'atenció dels ciutadans del present. Aquesta imatge, però, no correspon a la vaga de La Canadenca, ni a l'any 1919, ni tan sols a Barcelona. El conflicte de La Canadenca va comportar una ferotge censura i fins i tot la declaració d'estat de guerra que impedí la publicació d'imatges dels vaguistes, però no pas de l'exèrcit ocupant els carrers amb peces d'artilleria. A l'arxiu en línia de l'Arxiu Nacional de Catalunya podeu contemplar les fotografies que Josep Maria Sagarra i Plana va disparar a la plaça de Catalunya envaïda per l'exèrcit, on fins i tot se celebraren misses de campanya.
Resultado de imagen de tensiones sociales en nueva españa
Com es pot comprovar, en realitat, la fotografia de dalt està retallada i només correspon a un petit fragment d'un original molt més gran
La fotografia en qüestió, en canvi, data del 12 de novembre de 1916. Les principals organitzacions sindicals havien acordat organitzar per a aquell diumenge a diferents ciutats espanyoles, com ara Madrid, Barcelona, Burgos, Valladolid o València, un acte  conjunt -meeting és l'anglicisme que fa servir la premsa de l'època- per reivindicar als poders públics l'amnistia dels presos per delictes polítics i socials, l'abaratiment del preu de les subsistència i mesures contra l'atur. No podem oblidar que l'atur i sobretot el cost de la vida s'havia disparat a conseqüència de la Primera Guerra Mundial. Aquest acte constà arreu d'una reunió amb la intervenció de diversos oradors. La concurrència varià segons la ciutat -a Barcelona, per exemple, hi acudiren 800 obrers al cinema Muntanya, al Clot, sota la presidència de Salvador Seguí-, però en general marcada per una notable presència de l'element femení. Les dones notaven com ningú a les famílies humils l'increment del cost de la vida cada vegada que anaven a mercat. La reunió fou seguida d'una manifestació, amb la presència tan exagerada com innecessària de la força pública, que acabà sense problemes amb el lliurament del plec de conclusions al governador civil corresponent. A València, la plaça de toros acollí l'acte, segons la premsa, curull de públic, a la sortida del qual es retratà aquesta imatge, retallada, perquè, com podem comprovar era força més gran.

Después de celebrarse el ‹‹meeting›› contra la carestía de las subsistencias en la Plaza de Toros, los concurrentes, que eran numerosísimos, organizaron una importante manifestación. En esta tomaron parte numerosas representaciones de los pueblos de la provincia. Recorrió las principales calles de la población, llevando cartelones en los que se leía: ‹‹Pan y trabajo›› y llevaron las conclusiones del «meeting» al gobernador, disolviendose después con orden completo. (El Liberal, 13 de novembre, BNE)