Entrades

Dada exacta (6): Donatius per als repatriats civils de Filipines (25 i 26 de març de 1899)

Imatges
Adolf Mas (Institut Amatller) Les ànsies expansionistes dels Estats Units al Carib i al Pacífic toparen amb les darreres possessions d'ultramar d'un imperi decadent com l'espanyol. La guerra entre ambdós països es dirimí a favor dels Estats Units amb les sengles desfetes navals espanyoles a Cavite (1 de maig de 1898), a la badia de Manila, i a Santiago de Cuba (3 de juliol de 1898) que forcen el govern espanyol a signar el Tractat de París el 10 de desembre de 1898, mitjançant el qual perden la sobirania sobre Cuba i es veuen obligats a vendre Filipines, Puerto Rico i Guam als Estats Units a canvi de 20 milions de dòlars. Quedaven només les restes de l'imperi on mai no es ponia el sol: les illes Marianes i Carolines. Sense esquadra per defensar-les, al govern Silvela no li queda més remei que vendre-les  a Alemanya el febrer de 1899 per 25 milions de pessetes. La signatura d'aquest tractat no resolt el tema de la repatriació dels presoners militars, civils

Dada exacta (5): "Abaix el feixisme"

Imatges
Fotògraf desconegut, col. Jorge Álvarez Sembla fàcil datar una fotografia com aquesta, curulla de propaganda republicana, tant a la tanca perimetral del solar sense construir, amb cartells de petit format la qual cosa ens dificulta la lectura, com a la mitgera, amb un espectacular mural que reprodueix una obra de Martí Bas, un dels cartellistes més destacats de la Guerra Civil, període al qual ha de correspondre la imatge. Ara bé afinar la datació ja esdevé una empresa més costosa i encara més localitzar-la. L'Hotel Colon presentava aquest paupèrrim aspecte el dia següent a l'entrada dels nacionals a la ciutat. Al revers, escrit amb la mateixa mà quela llegenda de la foto de més amunt, podem llegir amb dificultat: "Barcellone 27 gennaio 38 XVII L'albergo Colon, sede delle organizzazi[o]ni rosse (incendi" (fotògraf desconegut, col. Jorge Àlvarez) L'incansable col·leccionista d'instantànies sobre la Ciutat Comtal, Jorge Álvarez, va adquirir aqu

Dada exacta (4): Benzinera American Auto Service a l'hivern de 1936

Imatges
Amb una mica d'esforç podem arribar a llegir la matrícula del cotxe: B-64091, corresponent a l'any 1936 (Bert i Claret, ANC ) Dins del frontó que remata la casa Pérez Samanillo encara sembla conservar-se el relleu del Sagrat Cor, esculpit per Manuel Fuxà, i destruït durant la foguerada anticlerical dels primers dies de la Guerra Civil (Bert i Claret, ANC ) Sobre la marquesina s'intueix el rètol, possiblement de neó, amb el nom de l'a benzinera (Bert i Claret, ANC ) L' American Auto Service des de la Diagonal, anomenada en aquell temps avinguda !4 d'Abril (Bert i Claret, ANC ) Aquesta sèrie de quatre fotografies de la firma Bert i Claret estan dipositades, en signatures correlatives, com la majoria de fotografies d'aquesta societat a l'Arxiu Nacional de Catalunya, que documenta les fotografies entre 1920 i 1925 i les descriu de la manera següent:  Benzinera a Barcelona amb la publicitat dels lubrificants Fiske's distribuïts per &qu

La Criolla. La Puerta Dorada del Barrio Chino, de Paco Villar

Imatges
Acabo de culminar la lectura d'aquesta monografia necessària sobre un dels locals més famosos del Mediterrani durant els anys 20 i 30. Aquesta "cova del vici", com l'anomena Lluís Permanyer, demanava un guia modern que ens l'expliqués a les actuals generacions. Amb l'experiència dels documentats i ja clàssics  Historia y leyenda del Barrio Chino i Barcelona. Ciudad de cafés , Paco Villar esdevé el cicerone idoni per introduir-nos en el local més emblemàtic del Barri Xino d'abans de la guerra, el més concorregut per personatges de tota classe, sensibilitat, condició, sexualitat i nacionalitat, però injustament esborrat, potser de manera deliberada, de l'imaginari col·lectiu barceloní, com el mateix autor ens adverteix en el primer capítol de l'obra: La historia de La Criolla es poco conocida. No se ha hecho justicia con el local nocturno más transgresor y cosmopolita que ha tenido Barcelona; un local que revolucionó las costumbres sociale

Dada exacta (3). plaça de Catalunya, juliol de 1953

Imatges
Gabriel Casas i Galobardes, Arxiu Nacional de Catalunya Aquesta fotografia del gran Gabriel Casas i Galobardes (ANC) no apareix sola a l'Arxiu Nacional de Catalunya, sinó inserida en una sèrie de tres fotografies, una de les quals és fàcilment datable. Es tracta d'una imatge de la cruïlla Gran Via Passeig de Gràcia, en què es llegeix perfectament a la façana del Comèdia el nom de l'obra en cartellera,   La vida de cada cual del dramaturg gironí Salvador Ferrer Maura, i de la companyia que el representa, la de Martín-Sabatín. Una ullada als diaris de l'època ens permet saber que aquesta peça es mantingué en escena, gràcies a l'èxit aconseguit, des del 14 de juliol fins als 5 d'agost de 1953. Fotografia de la mateixa sèrie en què es llegeix clarament a la façana del Comèdia La vida de cada cual  i Martín-Sabatín (Gabriel Casas i Galobardes, Arxiu Nacional de Catalunya) Per acabar de confirmar que aquesta data la podem extrapolar de la fotografia del p

Dada corrupta (XII): Vaga de la Canadenca (1919)

Imatges
Dada corrupta: vaga de La Canadenca , Barcelona, febrer març de 1919 Dada real: manifestació contra la carestia de les subsistències i l'atur, València, 12 de novembre de 1916  La duríssima  vaga de La Canadenca , entre febrer i març de 1919, va acabar amb l'obtenció per part de la classe obrera d'una reivindicació històrica: la jornada de vuit hores.  Per celebrar i reivindicar aquest assoliment no és estrany trobar a la xarxa aquesta fotografia escrita amb algun text al·lusiu com el de la part inferior, per cridar l'atenció dels ciutadans del present. Aquesta imatge, però, no correspon a la vaga de La Canadenca , ni a l'any 1919, ni tan sols a Barcelona. El conflicte de La Canadenca va comportar una ferotge censura i fins i tot la declaració d'estat de guerra que impedí la publicació d'imatges dels vaguistes, però no pas de l'exèrcit ocupant els carrers amb peces d'artilleria. A l'arxiu en línia de l'Arxiu Nacional de Ca

Visitants il·lustres (2): Serguei Rakhmàninov (1935)

Imatges
1935 Arribada de Serguei Rakhmàninov i la seva dona a Barcelona, al darrere el baixador del passeig de Gràci a, concretament l'edicle de Pau Claris amb Aragó (Carlos Pérez de Rozas, AFB) No es pot entendre la societat, la política, l'economia i la cultura de la Catalunya contemporània en general i de Barcelona en particular sense tenir present el món de l'associacionisme. Tampoc en el terreny de la música; i no només en la composició o interpretació, des del Cors de Clavé fins a l'Orfeó Català, sinó també en la producció i organització de concerts de les figures nacionals i internacionals més reputades. En aquest sentit, destacà la tasca de l'Associació de Cultura Musical creada el 1931, que portà a Barcelona intèrprets del prestigi del violinista Jasha Heifetz, el pianista Arthur Rubinstein o el compositor i pianista rus nacionalitzat americà Serguei Rakhmàninov. Els barcelonins van veure aparèixer l'enorme figura de Serguei Vassílievitx Rakhmànin