Dada exacta (5): "Abaix el feixisme"

Fotògraf desconegut, col. Jorge Álvarez

Sembla fàcil datar una fotografia com aquesta, curulla de propaganda republicana, tant a la tanca perimetral del solar sense construir, amb cartells de petit format la qual cosa ens dificulta la lectura, com a la mitgera, amb un espectacular mural que reprodueix una obra de Martí Bas, un dels cartellistes més destacats de la Guerra Civil, període al qual ha de correspondre la imatge. Ara bé afinar la datació ja esdevé una empresa més costosa i encara més localitzar-la.

L'Hotel Colon presentava aquest paupèrrim aspecte el dia següent a l'entrada dels nacionals a la ciutat. Al revers, escrit amb la mateixa mà quela llegenda de la foto de més amunt, podem llegir amb dificultat: "Barcellone 27 gennaio 38 XVII L'albergo Colon, sede delle organizzazi[o]ni rosse (incendi" (fotògraf desconegut, col. Jorge Àlvarez)

L'incansable col·leccionista d'instantànies sobre la Ciutat Comtal, Jorge Álvarez, va adquirir aquesta fotografia juntament amb una altra de l'entrada de l'hotel Colon de la plaça de Catalunya, amb la cartelleria comunista arrencada i amb la façana sota els efectes d'un incendi recent, que podem contemplar sobre aquestes línies. Aquestes dues circumstàncies ens duen irremeiablement als dies posteriors a la caiguda de Barcelona davant l'avanç franquista (26 de gener de 1939 i sobretot dies posteriors). Tanmateix, al revers, escrit en italià, es pot llegir un text amb dificultat a causa d'una ortografia poc clara, en què sembla indiscutible transliterar gennaio 38; és a dir, gener de 1938. Un lapsus calami? Més que probable, ja que quan mirem el revers de la foto que analitzem, escrita per la mateixa mà i en el mateix idioma, podem llegir clarament gennai 39 XVII. XVII correspon a l'era feixista, al calendari mussollinià que comença a comptar com a any I el 1922,  a l'octubre del qual es va produir la "Marxa sobre Roma", que duria Mussollini al poder. Per tant, el XVII equivalia al 1939. En el revers de la foto del Colon l'anònim amanuense havia escrit també XVII. Queda clar, per tant, que s'havia equivocat.

Revers de la fotografia que analitzem, escrita sens dubte del mateix puny i lletra que la de més amunt, on podem llegir: "Barcellona, 27 gennai[o] 39 XVII Manifesti antifascisti" (autor desconegut, col. Jorge Àlvarez)

A part de la relació cronològica entre ambdues fotografies, vaig pensar que potser n'hi hauria un altra de proximitat. Vaig començar la recerca per la mateixa plaça de Catalunya, que el 1939 disposava de dos grans solars sense edificar: al número 5 -xamfrà amb Bergara- i al número 17-8 -xamfrà amb el Portal de l'Àngel-. A través d'un exercici de comparació fotogràfica no em va costar gaire comprovar que es tractava del solar comprat per una de les filials de La Canadenca per aixecar una espectacular nova seu, just davant de la Telefònica, a fi i efecte de disputar-li el domini arquitectònic en aquell sector de la plaça.

He delimitat en groc la situació del mural. La fotografia ens mostra la segona i darrera fase d'enderrocament de la casa Segura i cases veïnes del portal de l'Àngel. En aquest enorme solar resultant avui es troba el Banco de España (Enric Solanes, ANC,1935)

Desconeixem quan es va pintar l'espectacular mural de la mitgera de la casa Camps i Pàmies (número 18), però sí que sabem que Martí Bas el va presentar com a projecte de cartell, juntament amb altres dos, a les galeries del teatre Novetats el 6 d'octubre de 1936, en el marc d'una exposició organitzada pel Sindicat de Dibuixants Professionals. Segons Santi Barjau, gran especialista en el tema i de qui he tret l'anterior informació, aquestes tres propostes mai no foren estampades. Tanmateix Abaix el feixisme es convertí en un mural de grans proporcions, de quatre pisos d'alt, que destacava entre els vianants que pujaven pel portal de l'Àngel o els que venien des del carrer Fontanella, però que potser quedava una mica amagat a la majoria dels qui passejaven per la plaça de Catalunya. Per ajustar la datació hem de fixar-nos no tant en el mural, sinó en un dels cartells de la tanca perimetral, concretament el que anuncia la pel·lícula Pedro I al cinema Fémina distribuïda per Film Popular. La productora, d'òrbita comunista, Film Popular es va crear el 1937 per a la producció de pel·lícules i documentals de propaganda i la distribució de cinema estranger, fonamentalment soviètic. Els seus estudis es trobaven a la Gran Via, 641. El 16 de gener de 1939 havien anunciat l'estrena de Pedro I, film soviètic de 1937 dirigit per Vladimir Petrov, basada en una obra de l'escriptor i diputat del Soviet Suprem Alexis Tolstoj. He repassat la cartellera des del 16 al 22 de gener i al cinema Fémina es va projectar La mujer y la guerra, documental produït i distribuït precisament per Film Popular. Algun autor sosté que es va estrenar el 26 de gener, però altres com Carlos Fernandez Cuenca consideren que no es va arribar a estrenar mai per l'arribada de les tropes franquistes a Barcelona, que troben aquesta cinta, juntament amb d'altres soviètiques als estudis de Film Popular. No és desassenyat considerar la possibilitat que Pedro I tenia previst estrenar-se el mateix 26 de gener. Per tant, la datació més plausible seria als voltants del 26 de gener. Tot i que les tropes entren el 26, fins el 28 no es transmeten consignes de "netejar" la ciutat de cartelleria i propaganda "roja". A partir d'aquest moment es durà a terme una activitat frenètica que deixa la ciutat purificada de qualsevol element extern dels vençuts en poc més d'una setmana, així ens informa La Vanguardia Española el 3 de febrer.

Arribats a aquest punt, havíem aconseguit localitzar la imatge i datar-la entre finals de gener i principis de febrer de 1939, però en tornar a analitzar el text del revers ens vam adonar que havíem deixat de banda l'element que estava escrit davant de gennaio i no era altra cosa que un mal gargotejat "27". Teníem la data exacta davant dels nassos!! 27 de gener, un dia després de l'entrada de l'exèrcit franquista a la ciutat, que com és sabut disposava d'un cos de voluntaris italians, el Corpo Truppe Volontarie, del qual probablement formava part l'anònim autor de les fotografies i dels seus peus.

Bibliografia i fonts

Barcelofilia

Barjau, Santi, Introducció a Martí Bas (i 2) 

El “film popular” en la Guerra Civil española(sesión del Ateneo Obrero de Gijón en elFestival Internacional de Cine de Gijón 2006) 

González Egea, Lorena Recepción e influencia del cine soviético en la producción republicana española 

Gutiérrez-Álvarez, Pepe Las películas soviéticas durante la guerra española 

La Vanguardia

La Humanitat