La Barcelona Oblidada

  A la memòria d'Eulàlia Villuendas i Huguet (1972-2014),  entranyable amiga, col·laboradora en l'article i descendent directa de Joan Gibert i Soler Dada corrupta: passeig de Gràcia, 2 Dada correcta: Canuda, 37 El disseny de la Farmàcia Gibert el 1879 constitueix una de les primeres obres del jove Antoni Gaudí La família Gibert era una nissaga de farmacèutics de llarga tradició a Torredembarra. Amb aquesta experiència i sense renunciar a la farmàcia de Torredembarra, un membre d'aquesta família, Joan Gibert i Soler va obrir una farmàcia a Barcelona l'11 de desembre de 1879. El negoci no va durar ni deu anys, ja que poc abans de morir, concretament el 29 de gener de 1889, la va tancar; fou desmuntada i bona part d'ella, al menys les prestatgeries i taulells, es va traslladar a una farmàcia del carrer de la Mercè .   Informació dels funerals de Joan Gibert i Soler ( La Vanguardia 18/02/1889) El nom d'aquesta farmàcia no hauria pas

Monument dedicat a Ses Majestats per l'Institut Agrícola i construït amb llavors, fruits i llegums (Charles Clifford, 1860, BNE) En els 14 dies d'estada d'Isabel II, el seu consort i el príncep d'Astúries -el futur Alfons XII- a Barcelona, entre el 21 de setembre i el 4 d'octubre de 1860, amb puntuals sortides a Sabadell, Terrassa, Manresa i Montserrat, a part d'inaugurar l'Eixample, va poder assistir a gran quantitat d'actes, en els quals s'acostumava a muntar una escenografia tan efímera com pomposa per rebre tan il·lustres visitants. Descripció del monument per part del setmanari barceloní  El Álbum de las Familias (BNE) En aquest sentit, l'Institut Agrícola de Sant Isidre, la patronal dels propietaris agrícoles, erigeix davant de la residencia reial aquesta columna monumental formada per flors, llegums, fruits i cereals conreats a Catalunya, així com quatre caps de xai i quatre més de cavall. La columna segons el dia

  Actual façana i templets de la Casa Pich i Pon Si caminem cap a la banda muntanya de la plaça de Catalunya, és difícil que no veiem la casa Pich i Pon, al xamfrà amb la Rambla de Catalunya, i si ens entretenim una mica més podem admirar la capacitat del seu arquitecte, Josep Puig i Cadafalch, per conjugar estils des de el recarregat barroquisme de la porta, fins les línies neoclàssiques dels -ara- dos templets que la coronen. .6 de juny de 1960. Tots dos templets en peu (SACE, ANC) Dic 'ara', perquè el nombre d'aquests templets ha anat variant al llarg de la història. Originàriament, en van ser tres. El primer a desaparèixer fou el més enganxat a la torre del BANESTO; potser per aquest antiestètic emplaçament fou suprimit mesos després de finalitzar les obres de l'edifici bancari. Encara no podem afirmar amb exactitud la data exacta, però sabem que durant la nevada del 20 i 21 de febrer de 1948 seguia dempeus, però que al març 1948 ja no hi era . 

 Dada corrupta: 1942  Dada correcta: 1947 Agraïments a la Maria José González, al Jorge Álvarez i al Miquel Reig. Antic Banco Español de Crédito (2014) Inauguro una secció nova: l'anomeno "dada corrupta".  2 de maig de 1940 L'Hotel ja era propietat del BANESTO (Brangulí, ANC) Si en el món llibresc, la repetició acrítica d'una dada equivocada no era cap raresa; en l'era d'Internet, del retalla i enganxa , aquest fenomen ha augmentat de manera exponencial. Una vegada s'estén viralment l'error, tot i que es detecti, revertir el procés és una feina quasi impossible. Amb tot, no hem de defallir; per això, em proposo inocular l'antídot de la veritat contrastada a totes aquelles dades enverinades de la història de Barcelona que vagi descobrint, per contribuir modestament que la vacuna de l'anàlisi crítica s'ensenyoreixi de la xarxa . El Banco Español de Crédito compra l'Hotel Colón ( La Vanguardia 04/04/1942)