15 anys d'una vespasiana gracienca (1900-15)

"Dues dones i un home davant d'un comerç en un carrer de Barcelona" 1905-10 per Antoni Carbonell i Fita, segons l'AFCEC

Al llarg del segle XIX i de bona part del segle XX, Barcelona aspirava a convertir-se en un "petit París". I no era aliè a aquest corrent quelcom tan aparentment irrellevant com el mobiliari urbà, el disseny del qual començà a prendre importància des que va ocupar el lloc d'arquitecte municipal Antoni Rovira i Trías -aquí s'ha de destacar també l'enginyer Conrad Sintas- i sobretot el seu successor, Pere Falqués. A part de fanals, fonts o quioscs, com a París, també es dissenyaren i s’instal·laren urinaris públics. El mateix Antoni Gaudí en dibuixà uns que mai passaren del paper. En canvi, conservem els plànols i fotografies d'unes garites de formes rectilínies de ferro colat dissenyats per Antoni Rovira i Trias, que en teoria foren substituïdes el 1892 pel model francès circular amb capacitat per sis homes i il·luminades per gas i a partir de 1922 per llum elèctric, però que a la pràctica sabem que van conviure una pila d'anys.

 

Jorge Àlvarez ha pogut documentar la situació de la fotografia de la dreta gràcies a la fotografia de l'esquerra, especialment per la presència d'aquesta petita torreta marcada amb el rectacle groc. El Colegio Lafuente es trobava a la cruïlla Major de Gràcia -avui Gran de Gràcia- amb Sèneca.

Una d'aquestes vespasianes circulars s'emplaçà a la rambla de Catalunya amb Diputació, però l'any 1900 fou traslladada a la placeta -avui plaça Nicolás Salmerón- de l’inici del carrer Major de Gràcia -Salmerón a partir de 1909 i avui Gran de Gràcia-. Els canvis de lloc d'aquests edicles no eren cap raresa, fins al punt que l'any 1915 aquesta es tornà a desplaçar, aquesta vegada al passeig de Colom.

 

Retall de premsa que ens informa del trasllat de la vespasiana des de la Rambla de Catalunya a Major de Gràcia el 1900 (La Vanguardia, 16 de juny de 1900)

Naturalment, un urinari es posa a la vora d'una claveguera per evacuar les aigües residuals. L'any 1890 començaren les obres d'instal·lació del col·lector del carrer Major de Gràcia. Aquesta obra va ensopegar amb multitud de problemes -accidents amb morts inclosos el 1898- i s'allargà fins al 1899. No ens ha d'estranyar que l'any següent el carrer ja estigués preparat per rebre un urinari públic.

 

Trasllat de la vespasiana al seu nou emplaçament, al passeig de Colom el 1915 (Document trobat per l'investigador Emilio Gómez)

La primera vegada que vaig veure aquest urinari fou en el decurs del visionatge atent del filmet Viatge en tramvia (1909) de Ricardo de Baños, un dels pioners del cinema català, juntament amb Segundo Chomón o Fructuós Gelabert.

 

Captura del film de Ricardo de Baños Viatge en Tramvia, en què sobresurt l'edicle a l'esquerra

L'arxiu del Centre Excursionista de Catalunya (AFCEC) no havia documentat geogràficament la fotografia que encapçala aquesta entrada. Molts internautes s'havien trencat el magí en l'intent de cercar el lloc exacta des d'on es disparà la instantània. Fa pocs dies el col·leccionista i bon amic, Jorge Àlvarez va aconseguir el tant se'ns havia resistit a molts. Efectivament, el fotògraf, des del final del passeig de Gràcia -avui jardinets de Gràcia-, havia retratat aquests tres personatges i la nostra vespesiana. La noia vestida de blanc impolut probablement treballava a la cafeteria del darrera que no seria descabellat pensar que pertanyia a la fàbrica de xocolates de Pere Juncosa, perquè l'any 1889 Pere Juncosa demana permís per posar un tendal a la botiga.

Edifici anterior a la casa Fuster, que pertanyia al xocolater Pere Juncosa, els baixos de la qual queden darrera dels personatges fotografiats (autor desconegut, AFB)

La vestimenta de la dona serveix perquè tot un especialista en indumentària com l'Adrià Freijo pugui datar la fotografia entre 1900 i 1905, un arc cronològic més reculat encara que el que proposa l'arxiu (1905-1915). L'arquitectura també reforça aquesta cronologia, ja que Consol Fabra i Puig i el seu marit, Mariano Fuster, compren l'edifici i comencen a enderrocar-lo l'any 1906, però els treballs s'allargassaran, no tant com els de la claveguera, fins el 1908, moment en que es comença a construir la Casa Fuster, actualment per sort encara dempeus.
 

El 1996 encara restava un vestigi de la vespesiana en forma de lavabos públics soterrats(autor desconegut, publicada per Ramon Vilalta a Amics de Barcelofilia)

La vespasiana es trasllada, però les ganes d'urinar dels graciencs continuen; per això, és substituïda per uns lavabos públics soterrats al mateix lloc ja des de 1915, amb sengles accessos per homes i dones, i que duraran fins ben entrat els anys 90.