Còrsega-Rambla de Catalunya o el paradís de la remunta
Arribats a aquest punt, pensareu que la meva aversió cap a les remuntes ha esdevingut una mania persecutòria. Passats uns dies de passejar-me per la Rambla de Catalunya i sotjar de tant en tant els cims dels edificis on topava amb actes de vandalisme arquitectònic continus a la pristina bellesa de l'original, vaig tornar. a l'escenari del crim amb l'ànim masoquista de descobrir més atemptats estètics.En poca estona els meus desitjos es van fer realitat: vaig trobar-me amb el que he batejat com a: "el paradís de la remunta".
 |
| Remunta de l'edifici de Rambla de Catalunya 121 |
L'aperitiu ja me'l l'havia menjat una mica abans, a la Rambla 121, en una d'aquelles remuntes en què el trencament amb la façana original és total, però en arribar al xamfra amb Còrsega mar/Llobregat em va tocar la grossa.
 |
| "El paradís de la remunta" |
Tenia davant meu un recorregut històric per la remunta. En l'edifici de la dreta, al capdamunt, una porciolesca remunta sobresurt, com un gra purulent, de la façana en direcció al carrer. A l'altre cantó, un edifici de nova construcció i de gust més que discutible acaba remuntant -no sobre ell mateix perquè és nou sinó- sobre l'habitatge contigu del xamfrà, rematat ensems per una remunta de disseny, però al cap i a la fi una remunta, perquè encara que ens la vulguin passar pel sedàs del disseny: una remunta sempre serà una remunta.
 |
| Detall de la remunta moderna sobre l'edifici contigu |
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada