La Barcelona Oblidada

1929-30, Diorama de Joaquím Jiménez Solà de la plaça de Catalunya durant l'Exposició del 1888 ( Gabriel Casas, ANC ) Si avui dia constitueix una feixuga tasca construir un diorama d'un moment històric sense falsetats ni anacronismes de cap mena, imaginem-nos-ho en una època en què els investigadors no disposaven dels recursos informàtics actuals. Per tant, abans que res, voldria lloar el mèrit del pintor i escenògraf Joaquím Jiménez Solà (1888-1950) de voler obrir una finestra al passat i una altre al immediat futur de la plaça de Catalunya i va construir dos diorames que representaven la plaça de Catalunya un durant l'Exposició de 1888 i un altre durant l'Exposició de 1929-30 que foren exposats en el Pavelló de la Ciutat, en motiu de l'Exposició Universal de 1929-30 . El primer l'he trobat reproduït en làmines i postals que apareixen sovint per la xarxa; per això m'interessa posar  de manifest els anacronismes que li he pogut detectar. Quant al segon...

Plànol de l'alçat del xalet de Frederic Ricart de 1862 ( AMCB ) Us imagineu un passeig de Gràcia embellit amb aquesta mena de palauets unifamiliars, amb reixat i jardinet, en lloc de blocs de pisos de lloguer a les plantes superiors i comerços als baixos? La casa Ricart, projectada el 1862 pel mestre d'obres Felip Ubach, és una de les primeres cases construïdes al passeig de Gràcia, el primer d'una llista de xalets que dotaren aquesta via d'una aroma aristocràtica que de seguida es va esvair.  Situació de la casa Ricart, a l'interior de l'actual número 20 en aquest plànol de finals dels anys 60 del segle XIX ( ICC ) Quan el preu del pam quadrat de l'Eixample va començar a pujar com l'escuma, especialment al passeig de Gràcia, molts propietaris van decidir enderrocar els palauets i aixecar un edifici de pisos de lloguer en què ells es reservaven el principal, que com el seu nom indica acostumava a ser el més gran i bellament decorat, amb ...

Dada corrupta: 23 de novembre de 1914 Dada real:        28 de desembre de 1917 Font d'aigua de Montcada a la plaça de Catalunya ( Josep Brangulí, ANC ) Les habituals xifres de morts per febre tifoide a la Barcelona d'inicis del segle XX -entre 200 i 500 morts anuals- es van disparar entre setembre de 1914 i gener de 1915. Entre aquests mesos, es van enregistrar més de dos mil morts, una veritable epidèmia. La causa principal de la febre tifoide endèmica l'hem de cercar en la contaminació dels dipòsits d'aigua de les cases. Recordem que en aquells moments les aigües fecals de molts habitatges no anaven a parar a les clavegueres sinó a pous negres, el contingut de les quals amb les pluges es filtrava als pous domèstics o fins i tot a les canalitzacions d'aigua mal impermeabilitzats. Precisament, aquesta explicació s'addueix per justificar l'augment significatiu de casos de febre tifoide a Sant Andreu durant el setembre de 1914. Un informe...

1883 Fotografia presa des del passeig de Gràcia; al fons la casa Gibert envoltada parcialment de jardí i a la dreta el teatre del Buen Retiro (autor desconegut, AFB ) L'any 1861, el pla Cerdà deixava de ser una quadrícula teòrica. I és que l'Eixample ja comptava amb el seu primer veí! Manuel Gibert no s'allunyava pas gaire de la Vella Barcelona, enmig de l'actual plaça de Catalunya. Més o menys on es troben les actuals fonts bessones, ell erigeix la seva petita mansió estil Tudor, al costat de l'estació de tren de Martorell, no sabem si per espiar a la competència, ja que presidia ni més ni menys que la pionera Companyia de Ferrocarrils de Barcelona a Mataró . Reixat i porta de tancament per la banda de  passeig de Gràcia ( Josep Oriol Mestres, 1862, AHCB ) I tota mansió aristocràtica que es consideri com a tal ha de disposar del seu jardí. La Casa Gibert segueix aquesta regla, que podrien haver continuat totes les construccions del passeig de Gràcia...

Dada corrupta: la inauguració de la plaça de Catalunya Dada real: Nestor Lopes escala la façana de la casa Pich i Pon Wolfang Weber, Barcelona (1923-28) La fotografia de Wolfang Weber que encapçala aquesta entrada s'ha interpretat erròniament com l'acte d'inauguració de la plaça de Catalunya, que tingué lloc el dimarts 1 de novembre de 1927, quan l'Ajuntament obrí al públic la plaça aprofitant la visita d'Alfons XIII a les obres. I dic obres perquè la plaça ni molt menys estava acabada; en aquest sentit, tres dies després, La Vanguardia ens informa que encara queden per col·locar-hi els grups escultòrics i la gran copa del brollador de davant de l'Hotel Colon. Com es pot comprovar fàcilment a la fotografia, la galeria d'estàtues ja presenta alguna escultura. Per tant, queda clar només per aquesta circumstància que no pot ser el dia de la inauguració. Crònica de l'obertura al públic de la plaça l'1 denovembre de 1927 aprofitant la visita...

“ La casa está tomada de fotografía, y el conjunto es de una exactitud insuperable, que cuantos presenciaron el terrible incendio confirmarán, y que desde luego garantizo a fuer de veraz ” paraules de Rafael Mainar Lahuerta a Alrededor del Mundo de 17 d’octubre de 1902 (Biblioteca Nacional de España ) Ildefons Cerdà no va preveure inicialment - el 1865 canvia de pensament - cap plaça a continuació de la Rambla de Canaletes, sinó dues de les moltes mansanes de l'Eixample, concretament la número 39 i la 40. La mansana 39 no fou una qualsevol, ja que s'hi va bastir la primera edificació de l'eixample: la casa Gibert, acabada l'any 1861. Pocs anys després, entre 1866 i 1867, Josep Rosich, amb el recolzament del govern civil, però amb l'oposició de l'Ajuntament, aconsegueix el permís per edificar a la mansana 40. Fotografia a partir de la qual jo crec que es crea l'anterior gravat ( La Esquella de la Torratxa, 10 d'octubre de 1902, Bi...