Dada corrupta (VII): inauguració de la font d'aigua de Montcada a la plaça de Catalunya

Dada corrupta: 23 de novembre de 1914
Dada real:        28 de desembre de 1917

Font d'aigua de Montcada a la plaça de Catalunya (Josep Brangulí, ANC)

Les habituals xifres de morts per febre tifoide a la Barcelona d'inicis del segle XX -entre 200 i 500 morts anuals- es van disparar entre setembre de 1914 i gener de 1915. Entre aquests mesos, es van enregistrar més de dos mil morts, una veritable epidèmia.


La causa principal de la febre tifoide endèmica l'hem de cercar en la contaminació dels dipòsits d'aigua de les cases. Recordem que en aquells moments les aigües fecals de molts habitatges no anaven a parar a les clavegueres sinó a pous negres, el contingut de les quals amb les pluges es filtrava als pous domèstics o fins i tot a les canalitzacions d'aigua mal impermeabilitzats. Precisament, aquesta explicació s'addueix per justificar l'augment significatiu de casos de febre tifoide a Sant Andreu durant el setembre de 1914. Un informe del 14 d'octubre elaborat pel Dr. Ramon Turró, cap del Laboratori de Microbiologia Municipal,  es manifesta en aquesta direcció. Turró considera que per evitar els brots s'haurien de cegar els pous, purificar les aigües en origen i reparar l'aquaducte baix que transporta l'aigua des de Montcada al seu curs per Sant Andreu, en el qual la canalització passava per sota d'excrements animals, que, a causa de la manca de manteniment de l'obra per part del municipì, en moments de pluges torrencials, com les de final d'estiu, es produïen filtracions contaminants, que facilitaven la propagació de la malatia.
Postal de l'editor Jorge Venini i el seu revers en què deixa clar el mes i l'any d'inauguració















El 23 d'octubre, el mateix Dr. Turró informa de la presència de la bactèria de la salmonella a l'aigua de Sant Andreu que prové de l'aquaducte de Montcada. Dos dies més tard, a part de denunciar l'estat deplorable d'aquesta obra de quasi 100 anys sense que el seu titular, l'Ajuntament, hagués invertit en el seu manteniment -el 50% del caval d'aigua es perdia en fuites-, Turró recomana a l'alcalde que tanqui el repartidor general d'aigües de Montcada. L'alcalde titubeja i en un primer moment adopta una solució tèbia, gens radical: ordena que es pintin les fonts de vermell contaminades i que no s'hi begui i que siguin netejats tots els dipòsts, canonades i letrines domèstiques en 15 dies amb una multa de 50 pessetes per a qui no ho fes i commina la població a denunciar qui no faci. Al mateix temps, recomanen no consumir aigua de les fonts de la dreta de l'Eixample marcades en vermell, l'aigua de les quals procedia de la deu de Montcada.  

Pensem que, tot i que les aigues de Montcada només significaven el 10% de l'aigua corrent de la ciutat, abastien a 117 fonts -per exemple la de Canaletes- i 1.250 habitatges de Ciutat Vella, la Dreta de l'Eixample, la Barceloneta, Sant Andreu i Sant Martí. Només cal donar un cop d'ull al mapa de la febre tifoide elaborat pel Dr. Claramunt, membre del Laboratori Municipal, que adjunto
Mapa inclòs a l'obra del doctor Lluis Claramunt i Furest La lluita contra la febre tefoide a Catalunya de 1933. Els punts vermells són els morts, els punts grocs, les fonts l'aigua de les quals prové de la deu de Montcada i els negres, de la deu de Dosrius (Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya)

L'epidèmia de la febre tifoide havia arribat en un context de lluita a favor o en contra de la municipalització de l'empresa privada SGAB (Sociedad General de Aguas de Barcelona), amb grups de pressió poderosos i ben organitzats totalment oposats a aquesta compra i molt crítics amb la gestió de l'Ajuntament, com ara "Pro-Barcelona". Aquesta campanya contra aquest consistori arribà al cim quan aquest grups convocaren una massiva manifestació de protesta contra la política de l'Ajuntament a la plaça de Catalunya el 10 de novembre, que acabà amb trets i amb la intervenció de la Guàrdia Civil. Finalment, el 17 de novembre, Guillem Boladeres, l'alcalde, es deixa de dilacions i acaba prenent una resolució dràstica: desinfectar la xarxa amb permanganat i aplicar un colorant perquè la població no tasti l'aigua. 

Mañana martes dia 17 comenzará la desinfección de la red de distribución de las aguas de Montcada; ésta llegará a los grifos coloreada y se pide al público se abstenga de utilizarla por su condición nociva; para suplirla se aumentará el número de fuentes públicas. Al publicar la Alcaldia el presente aviso, espera del vecindario se abstenga en absoluto de usar aquellas aguas,evitando así nuevos daños a la salud pública.

El 21 es talla el servei de l'aigua de Montcada  i, a principis de desembre, se substitueix per aigua, de menor qualitat però descontaminada, subministrada per la SGAB. Aquestes mesures redueixen molt ostensiblement el nombre d'afectats i per tant de defuncions, que encara es produeixen el mes següent.
La Vanguardia 28/12/1917

El següent pas havia de ser substituir l'obsoleta canalització per una de nova. Aquest nou aqüeducte no es conclourà tan ràpid; el servei d'aigües de Montcada no es restablirà fins al finals de 1919. No obstant això, provisionalment s'aniran obrint fonts, com ara la font de maons amb quatre brolladors i un rètol que diu ben clar MONTCADA, instal·lada a la plaça de Catalunya i inaugurada el migdia del 28 de desembre de 1917 com ens informa La Vanguardia del mateix dia. A les fotografies que se'n conserven, poques perquè deseguida les obres de reforma de la plaça se l'endugueren per endavant l'any 1925, sempre trobem gent bevent o carregant els càntirs, perquè era una aigua de molta qualitat i prestigi entre els barcelonins.

Per veure'n més fotografies cliqueu aquí.

Bibliografia

Barcelofilia
CLARAMUNT I FUREST, Lluís, Lluita contra la febre tifoide a Catalunya. Treball de vulgarització. La Ibèrica, Barcelona, 1933 
RAMON i VIDAL, Jaume de: Subministrament d’aigua i tifus a Barcelona (1914-1915). Rafael Dalmau Editor. Barcelona, 1996

Comentaris

  1. Estic fen una recupilaciò de fotos de la Barcelona antiga m'agrada molt els comentaris que poseu i les explicacions. Moltes gracies

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Dada corrupta (IX): Antic portal de Portaferrissa

Dada corrupta (IV): Confiteries Guillermo Llibre vs Llibre i Serra

Dada corrupta (II) La Farmàcia Gibert de Gaudí al carrer Canuda