La Barcelona Oblidada

Dada corrupta: vaga de La Canadenca , Barcelona, febrer març de 1919 Dada real: manifestació contra la carestia de les subsistències i l'atur, València, 12 de novembre de 1916  La duríssima  vaga de La Canadenca , entre febrer i març de 1919, va acabar amb l'obtenció per part de la classe obrera d'una reivindicació històrica: la jornada de vuit hores.  Per celebrar i reivindicar aquest assoliment no és estrany trobar a la xarxa aquesta fotografia escrita amb algun text al·lusiu com el de la part inferior, per cridar l'atenció dels ciutadans del present. Aquesta imatge, però, no correspon a la vaga de La Canadenca , ni a l'any 1919, ni tan sols a Barcelona. El conflicte de La Canadenca va comportar una ferotge censura i fins i tot la declaració d'estat de guerra que impedí la publicació d'imatges dels vaguistes, però no pas de l'exèrcit ocupant els carrers amb peces d'artilleria. A l'arxiu en línia de l'Arxiu Nacional de Ca...

1935 Arribada de Serguei Rakhmàninov i la seva dona a Barcelona, al darrere el baixador del passeig de Gràci a, concretament l'edicle de Pau Claris amb Aragó (Carlos Pérez de Rozas, AFB) No es pot entendre la societat, la política, l'economia i la cultura de la Catalunya contemporània en general i de Barcelona en particular sense tenir present el món de l'associacionisme. Tampoc en el terreny de la música; i no només en la composició o interpretació, des del Cors de Clavé fins a l'Orfeó Català, sinó també en la producció i organització de concerts de les figures nacionals i internacionals més reputades. En aquest sentit, destacà la tasca de l'Associació de Cultura Musical creada el 1931, que portà a Barcelona intèrprets del prestigi del violinista Jasha Heifetz, el pianista Arthur Rubinstein o el compositor i pianista rus nacionalitzat americà Serguei Rakhmàninov. Els barcelonins van veure aparèixer l'enorme figura de Serguei Vassílievitx Rakhmànin...

No s'equivoca gens l'amic Miquel F Pacha quan ens informa que corre per la xarxa aquesta fotografia, sense documentar, d'un tramvia a la plaça de Catalunya que alguns blogs fan servir inadequadament per il·lustrar el boicot d'usuaris del tramvia el 1951, la mal anomenada Vaga de Tramvies de 1951. Aquesta imatge no escau per dues raons. En primer lloc, perquè podem observar com el tramvia va ple de viatgers, amb altres que pugen i baixen, cosa que més aviat provaria el fracàs del boicot. En segon lloc, perquè la fotografia és dels anys trenta, amb la qual cosa s'incorre en un anacronisme flagrant. A la part dreta d'aquesta genial instantània, amb una plaça de Catalunya semideserta, coetània a la fotografia de més amunt, podem apreciar la casa Segura a mig enderrocar (Gabriel Casas, ANC) La casa Segura mig enderrocada s'erigeix com el més eficaç element de datació de la imatge. Aquesta construcció, situada al número 17 de la plaça de Catalunya,...

Aquesta fotografia del fons Foto Ferran de l'Arxiu Nacional de Catalunya, compost pel material produït per Artur Ferran i el seu fill Francesc Xavier Ferran i Brugués al llarg de la seva vida professional, està datada per l'arxiu entre 1924 i 1935. Quant a la localització es limiten a un poc concís:  Façana d'un edifici de l'empresa de compra i venda Auger y Jubany, S.A., amb cartells publicitaris. Barcelona .  Per documentar aquesta fotografia he rebut l'ajut inestimable del Joanot Pascual, l'Enric H March, la Maria Garreta i el Miquel Barcelonauta. La façana de casa Simon es mantindria intacta des de la seva construcció si no fos per una inoportuna remunta, el retranqueig de la qual cal dir que ha ajudat a dissimular-la i sobretot ha evitat la  irreversible mutilació del coronament (Google Street View) Comencem per concretar-ne el lloc. L'edifici es troba encara avui al número 3 del passeig de Gràcia i no és altre que la casa Francesc Simo...

Amb l'ajut de Maria José González La casa Gibert, els seus jardins i el teatre del Buen Retiro (autor desconegut, col·lecció particular) In auguro una secció nova. Sota el nom "Dada exacta", per contrast amb la sèrie "Dada corrupta", em proposo documentar amb la màxima precisió possible el lloc i /o la data de fotografies més o menys conegudes. Es tracta d'una tasca que duc a terme habitualment, especialment en l'àmbit de la plaça de Catalunya, moltes vegades amb l'ajut d'altres companys, a través de les xarxes socials, concretament en el grup de Facebook  Plaça de Catalunya antiga i moderna . Documentar amb rigor una fotografia ajuda a fonamentar amb arguments més sòlids les hipòtesis sobre l'evolució d'un espai concret, sobretot quan està suportades per escasses o inexistents proves escrites. Per inaugurar la secció, com no podia ser d'una altra manera, intento datar una antiga fotografia -i única coneguda- del tea...

Agraïments al sr. Francesc Ruiz, antic veí de la Rambla Dada corrupta: avinguda del Paral·lel, 1963 Dada real: carrer Colom, anys 20. 1920-30 Castanyera (Josep Gaspar, ANC) Quan s'acosten els temps de les castanyes i els moniatos, els grups de Facebook de fotografies augmenta considerablement el nombre d'imatges de castanyeres i els corresponents comentaris evocadors de temps infantils, en què es recorda i es contrasta amb l'actualitat el fred de novembre, cada any més infreqüent, i les omnipresents castanyeres, avui en franca minva. 1925-30 El passatge Madoz des del carrer Ferran, a la dreta l'ortopèdia Clausolles. La parella d'homes del porxo central potser estan comprant a la castanyera o conversant-hi (Josep Brangulí, ANC) Una de les fotografies més recorrentment penjada és precisament la que encapçala aquest article, en què s'observa una castanyera d'edat avançada amb l'inevitable mocador fosc que, lligat sota la barbeta, li cobre...

Dada corrupta: antic portal d'entrada de Portaferrissa (1888) Dada real: engalanament del carrer Portaferrissa en motiu de les festes de la Mercè de 1902 Placa esterescòpica de Frederic Bordas dipositada  a l'AFCEC A diferència d'altres dades corruptes, aquesta no és d'origen, ja que a l'arxiu fotogràfic del Centre Excursionista de Catalunya (1902) aquesta fotografia de Frederic Bordas i Altarriba està perfectament documentada com a " Reproducció de l'antic portal de Portaferrissa a les festes de la Mercè. 1902". De fet a la mateixa placa esteresocòpica es pot llegir: "Barcelona. Festes de la Mercè" Escrit sobre la mateixa placa "Barcelona. Festes de la mercè" a la part inferior dreta. La documentació d'aquesta fotografia s'ha anat corrompent a les xarxes socials; així, en molts grups de facebook de fotografies antigues de la ciutat sovinteja trobar-la postejada com a l'antic portal d'ent...