Dada corrupta (IV): Confiteries Guillermo Llibre vs Llibre i Serra

-
Agraïments a l'Emilio Gómez

Aquest és un cas de confusió per causa triple: el mateix nom -Llibre-, el mateix tipus d'establiment -una confiteria- i una mala interpretació del canvi de numeració del carrer.
Confiteria Guillermo Llibre (1912-25) a la plaça de Catalunya, 21 (autor desconegut, www.enricsagnier.com)

La confiteria Llibre i Serra, que es trobava al carrer Fontanella 6 des de la seva fundació l'any 1900, va haver de canviar d'emplaçament perquè el Banco Hispano-Americano havia comprat tot l'immoble per construir-hi la seva seu. Es traslladà al número 3 de Ronda de Sant Pere el 1910, fins l'any 1987 que va haver de tancar.
Crònica amb fotografies de la inauguració de la confiteria Guillermo Llibre al Mundo Gráfico l'1/1/1913 (Biblioteca Nacional de España)

La confiteria Guillermo Llibre era una sucursal de la confiteria del carrer Ferran, 1, perquè la clientela burgesa, instal·lada a l'Eixample, no hagués de desplaçar-se tan avall obrien aquest nou local a la plaça de Catalunya, 21. Enric Sagnier decorà aquesta nou establiment, inaugurat el 1912, i s'emportà el primer premi del concurs anual de l'Ajuntament. L'any 1925 es traslladaven a la Gran Via.
Inauguració de la confiteria Llibre i Serra a la ronda de sant Pere, 3 a Nuevo mundo el 29/12/1910,
(Biblioteca Nacional de España)

Fins aquí, tot correcte; el problema ve quan es barregen les dues històries, a causa de la semblança onomàstica -Lluís Llibre, un dels socis de Llibre i Serra, va treballar a la confiteria del carrer Ferran i possiblement era familiar del propietari- i de la casualitat històrica amb el canvi de número del carrer -en l'antiga numeració el carrer Fontanella 6 correspon curiosament a l'actual plaça de Catalunya 21-, i es crea un nou relat segons el qual la confiteria Llibre i Serra es trobava a la plaça de Catalunya 21 i va haver de marxar l'any 1912 a causa de la compra de l'edifici per part del Banco Hispano-Americano. Com es veu, la confiteria Guillermo Llibre ha desaparegut de la història, perquè s'ha considerat que era la mateixa que la Llibre i Serra.

Efectivament, Pere Llibre Bas (1845-1907), Guillem Llibre Reynés (1889-1962) i Lluís Llibre Blanch (1871-1949) pertanyien a la mateixa família originària de Cardedeu.

Pere Llibre, el fundador de la confiteria Pedro Llibre, tenia un germà uns anys més gran que ell, anomenat Joan Llibre i Bas, casat amb Maria Blanch. Lluís Llibre Blanch, cofundador de Llibre y Serra, era fill d'aquest matrimoni i per tant nebot de Pere Llibre. Pere Llibre es va casar amb Maria Montserrat Reynés Gorguí, germana de l'escultor Josep Reynés, autor del gerro amb nens del Parc de la Ciutadella (1893). D'aquest matrimoni, va néixer un nen que li van posar Guillem. L'any 1886, amb només 1 any, va morir Guillem Llibre Reynés. El següent nen que van tenir li van posar el mateix nom que el finat, pràctica força comuna a l'època. Aquest Guillem Llibre Reynés, fundador de la confiteria Guillermo llibre, era per tant, fill de Pere Llibre i cosí de Lluís Llibre.

Comentaris

  1. Unknown6 de febrer del 2015, a les 22:23

    Bona entrada. Molt interessant tot el blog.

    El meu blog sobre Barcelona http://instantsbarna.blogspot.com

    Salutacions

    ResponElimina
    Respostes
    1. henrykomas7 de febrer del 2015, a les 1:11

      Gràcies, Jordi! Poso el teu blog entre els recomanats

      Elimina
  2. euge.guardiola7 de febrer del 2015, a les 9:31

    Muy interesante; no tenía ni idea. Y mucho menos cuando me quedaba extasiado ante los escaparates de la Ronda y llevado de una atracción irresistible, entraba y me llevaba lo que daba de sí el bolsillo.

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

La Criolla. La Puerta Dorada del Barrio Chino, de Paco Villar

-
Imatge
Acabo de culminar la lectura d'aquesta monografia necessària sobre un dels locals més famosos del Mediterrani durant els anys 20 i 30. Aquesta "cova del vici", com l'anomena Lluís Permanyer, demanava un guia modern que ens l'expliqués a les actuals generacions. Amb l'experiència dels documentats i ja clàssics  Historia y leyenda del Barrio Chino i Barcelona. Ciudad de cafés , Paco Villar esdevé el cicerone idoni per introduir-nos en el local més emblemàtic del Barri Xino d'abans de la guerra, el més concorregut per personatges de tota classe, sensibilitat, condició, sexualitat i nacionalitat, però injustament esborrat, potser de manera deliberada, de l'imaginari col·lectiu barceloní, com el mateix autor ens adverteix en el primer capítol de l'obra: La historia de La Criolla es poco conocida. No se ha hecho justicia con el local nocturno más transgresor y cosmopolita que ha tenido Barcelona; un local que revolucionó las costumbres sociale...
Més informació

Dada corrupta (I): BANESTO de la plaça de Catalunya (1947)

-
Imatge
 Dada corrupta: 1942  Dada correcta: 1947 Agraïments a la Maria José González, al Jorge Álvarez i al Miquel Reig. Antic Banco Español de Crédito (2014) Inauguro una secció nova: l'anomeno "dada corrupta".  2 de maig de 1940 L'Hotel ja era propietat del BANESTO (Brangulí, ANC) Si en el món llibresc, la repetició acrítica d'una dada equivocada no era cap raresa; en l'era d'Internet, del retalla i enganxa , aquest fenomen ha augmentat de manera exponencial. Una vegada s'estén viralment l'error, tot i que es detecti, revertir el procés és una feina quasi impossible. Amb tot, no hem de defallir; per això, em proposo inocular l'antídot de la veritat contrastada a totes aquelles dades enverinades de la història de Barcelona que vagi descobrint, per contribuir modestament que la vacuna de l'anàlisi crítica s'ensenyoreixi de la xarxa . El Banco Español de Crédito compra l'Hotel Colón ( La Vanguardia 04/04/1942) ...
Més informació

Els jardins de la Casa Gibert (1861-1886)

-
Imatge
1883 Fotografia presa des del passeig de Gràcia; al fons la casa Gibert envoltada parcialment de jardí i a la dreta el teatre del Buen Retiro (autor desconegut, AFB ) L'any 1861, el pla Cerdà deixava de ser una quadrícula teòrica. I és que l'Eixample ja comptava amb el seu primer veí! Manuel Gibert no s'allunyava pas gaire de la Vella Barcelona, enmig de l'actual plaça de Catalunya. Més o menys on es troben les actuals fonts bessones, ell erigeix la seva petita mansió estil Tudor, al costat de l'estació de tren de Martorell, no sabem si per espiar a la competència, ja que presidia ni més ni menys que la pionera Companyia de Ferrocarrils de Barcelona a Mataró . Reixat i porta de tancament per la banda de  passeig de Gràcia ( Josep Oriol Mestres, 1862, AHCB ) I tota mansió aristocràtica que es consideri com a tal ha de disposar del seu jardí. La Casa Gibert segueix aquesta regla, que podrien haver continuat totes les construccions del passeig de Gràcia...
Més informació