Dada corrupta (VI): la inauguració de la plaça de Catalunya

Dada corrupta: la inauguració de la plaça de Catalunya
Dada real: Nestor Lopes escala la façana de la casa Pich i Pon

Wolfang Weber, Barcelona (1923-28)

La fotografia de Wolfang Weber que encapçala aquesta entrada s'ha interpretat erròniament com l'acte d'inauguració de la plaça de Catalunya, que tingué lloc el dimarts 1 de novembre de 1927, quan l'Ajuntament obrí al públic la plaça aprofitant la visita d'Alfons XIII a les obres. I dic obres perquè la plaça ni molt menys estava acabada; en aquest sentit, tres dies després, La Vanguardia ens informa que encara queden per col·locar-hi els grups escultòrics i la gran copa del brollador de davant de l'Hotel Colon. Com es pot comprovar fàcilment a la fotografia, la galeria d'estàtues ja presenta alguna escultura. Per tant, queda clar només per aquesta circumstància que no pot ser el dia de la inauguració.

Crònica de l'obertura al públic de la plaça l'1 denovembre de 1927 aprofitant la visita d'Alfons XIII i notícia de la manca de les estàtues i de la gerra de la font, tres dies més tard (La Vanguardia 2/11/1927 i 5/11/1927)

Llavors, si no s'han reunit per assistir a la inauguració de la plaça, llavors què hi fa tota aquella gernació? La meva hipòtesi, que intentaré demostrar, és que han concorregut a presenciar un espectacle d'escalada urbana. L'escalatorres portuguès Néstor Lopes havia anunciat que grimparia fins al cim de la cúpula d'un dels templets de la casa Pich i Pon el diumenge 1 de juliol de 1928.

La fotografia objecte d'anàlisi forma part del magnífic llibre de Wolfang Weber, Barcelona, publicat l'any 1928, dins la sèrie "Das Gesicht der Städte" ("El rostre de les ciutats"). No disposo de l'original, sinó d'una edició catalana del 1993 prologada per Lluís Permanyer. Aquesta versió en molts casos edita la fotografia original a la pàgina esquerra i a la dreta la corresponent imatge actual -del 1993-, com així passa amb la nostra fotografia, al peu de la qual es pot llegir: "Domingo por la mañana/Sonntangmorgen/Sunday morning/ Le dimanche matin". Per tant, el dia coincideix amb el de l'esdeveninent acrobàtic, però l'època de l'any també.

Aspecte de la plaça de Catalunya poc després de ser oberta, el novembre de 1927. Si ens fixem encara falten molts detalls per acabar (Zerkowitz)

La frondositat dels plàtans i la presència de flors als parterres ens indica que sóm a la primavera o a l'estiu, però la quantitat de públic embarretat amb canotier revela clarament que ens trobem a l'estació més càlida de l'any. I els barrets encara en donen una altra pista: cap on miren la majoria. En aquest sentit, sense cap dubte, alguna cosa està passant a la façana de la casa Pich i Pon que capta l'atenció de bona part dels assistents. Fins i tot alguns clients de l'Hotel Colon, des dels balcons, guaiten encuriosits la casa veïna.

L'escalador espontani saluda la multitud

Segons les cròniques de l'època, mentre l'escalador portuguès evolucionava cap al cim a ritme pausat però segur, li va sortir un competidor entre el públic, qui vestit de carrer, es va enfilar reptador per la façana a una marxa més que la del protagonista. Passava sovint que sortia un espontani, que acostumava a acabar detingut; aquest era precisament l'objectiu d'una parella de Guàrdia Civil que ja l'esperava a dalt de tot, però l'hàbil trepador va poder escapolir-se'n. Quan es trobava al quart pis, va canviar el rumb cap a l'Hotel Colon i va evitar la seva detenció. Abans, però, va saludar al públic que va respondre-li amb d'una sorollosa ovació.

La comparació de la tanca i els reforços per estintolar-la (en groc) amb la fotografiada a dalt, publicada per la revista madrilenya Nuevo Mundo pocs dies després de l'esdeveniment, no pot ser més aclaridora: són exactament iguals (BNE)

La fotografia no té prou resolució per extreure'n un judici concloent, però jo penso que hi apareix el grimpador espontani just en el moment que saluda el públic. Néstor Lopes segurament ja es trobava intentant assolir el cim d'una de les cúpules de la casa -possiblement la del mig, perquè havia pujat entre la primera i segona filera vertical de finestres a dalt de les quals s'emplaçava -fa trenta anys feliçment recuperat- aquest templet-, situada fora de plànol.

Josep Badosa captà aquesta instantània (primera fotografia editada per la revista madrilenya Estampa, el 3 de juliol de 1927 (BNE)) de la gran gernació que reuní l'esdeveniement, molt provablement des d'una de les dues finestres del seu negoci (tercera fotografia a partir d'una postal Fergui de l'any 1925 (arxiu personal)). A la segona he intentat plasmar dins de la fotografia de Weber, la superficie enquadrada per Badosa.

Finalment, la disposició de les tanques per evitar que el públic trepitgés els parterres és la mateixa que a la fotografia de Josep Badosa, tot i la baixa qualitat i que estigui presa des d'una altra perspectiva -crec que des del xamfrà de la mateixa casa Pich i Pon, on Badosa tenia el seu negoci-. A la fotografia, amb una qualitat d'escaneig ínfim, que recull la revista madrilenya Nuevo Mundo, podem entreveure un dels reforços que estintolen les tanques, que són exactament iguals als de la fotografia que analitzem.

Crec que podem descartar que la fotografia retrati el dia de l'obertura de la plaça de Catalunya al públic. Ara bé, si es tracta o no de l'assistència massiva a l'escalada de Nestor Lopes a la casa Pich i Pon, jo he donat tots els arguments de què he estat capaç. Ara us toca a vosaltres jutjar si són prou sòlids per allunyar qualsevol mena de dubte o per contra seguir sumits en un mar d'incerteses.

Bibliografia

Estampa, Biblioteca Nacional de España
L'home mosca i l'home aranya a la plaça de Catalunya (1924-1930)

Nuevo Mundo, Biblioteca Nacional de España

La Vanguardia 
Weber, Wolfgang, Barcelona (1923-28). Barcelona, 1993.