La Barcelona Oblidada

Amb l'ajut de Ramon Vilalta “Els esportistes, els homosexuals, els lladres del Louvre, els bojos... són superiors als artistes” (Arthur Cravan, 1914) Jack Johnson a la terrassa de la Maison Dorée l'any 1916 (Brangulí, ANC ) Dos personatges homèrics, d'aquells que es van passar mitja vida fugint, del món i d'ells mateixos, embarquen a finals de 1916 al port de Barcelona en un destarotat vaixell anomenat Montserrat amb destí a Nova York. Un fuig de la persecució tsarista i es fa dir Lev Trotski - el seu nom real és Lev Davídovitx Bronstein-; l'altre s'evadeix de la guerra europea sota el pseudònim d'Arthur Cravan -el seu nom real és Fabien Avenarius Lloyd-.  Arthur Cravan, el boxejador poeta Mesos abans, Arthur Cravan s'havia enfrontat a l'excampió del món dels pesos pesants a la Monumental . Jack Johnson era un altre fugitiu, en aquest cas, de la justícia. En realitat, fotia el camp d'una societat americana que no havia ...

Fa uns dies, he creat un grup d'investigació històrica i fotogràfica sobre la plaça de Catalunya, en què esteu tots convidats. Aquí teniu algunes de les fotografies que hem penjat. 1887 1910 Principis del segle XX 1927

c. 1873 Fragment de fotografia de Marcos Sala (Fons Ajuntament de Barcelona) On avui dia es troba la planta baixa del Círculo del Liceo, fins al 1883, s'establí la “Gran Confiteria del Liceo”, pastisseria i confiteria de gran qualitat d'una banda i al mateix temps despatx d'entrades i abonaments per a balls, mascarades i tot tipus d'espectacles cobert i al descobert, típics de la Barcelona de la segona meitat del segle XIX. Descripció de l'interior de l'establiment ( La vuelta por España , 1874) Precisament, una notícia que trobem de la confiteria, del 26 de maig de 1852, ens informa de la possibilitat d'obtenir-hi les entrades per al ball dels Jardins del Tívoli. Al llarg de tots els seus anys de vida, també despatxà entrades i abonaments pels espectacles dels Camps Elisis, del Prado Catalán o per balls de màscares en el Romea o en el propi Liceu o, fins i tot, per als toros. Almanaque del Diario de Barcelona , 1858 No hem trobat la da...

1856 Baluard de Tallers enderrocat (Franck, BNF) La vinculació entre la fàbrica Bonaplata, Vilaregut, Rull i Companyia i la Maquinista Terrestre i Marítima s'explica quan recordem sengles moments històrics que acostumem a oblidar: d'una banda, la vida de la Bonaplata després del famós incendi de 1835, de què aconseguí en part reviscolar, i, de l'altra, els orígens de la Maquinista, el període entre la fundació de la companyia (1855) i el seu trasllat a la nova factoria de la Barceloneta (1861). El taller metal·lúrgic Valentin Esparó y Consocios serà l'empresa pont entre ambdues, que, no sense esforç i no poca lluita, revitalitza la Bonaplata.  1861 Perspectiva de la Maquinista des del campanar de Santa Maria del Pi A tot arreu on consultes sembla que la fàbrica Bonaplata quedà destruïda completament pel foc de les bullangues de 1835 i que Josep Bonaplata va intentar cobrar debades una indemnització de l'Estat. En realitat, si bé la indústria ...

Aspecte de l'avió sinistrat ( Carlos Pérez de Rozas, AFB) El dissabte 29 de setembre de 1934, a les 14:30, surt de l'aeròdrom militar de La Volateria d'El Prat l'esquadró Breguet número 3, comandat pel tinent del Val. Els cinc avions que el formen volen retre un últim homenatge al seu company, el tinent Eduardo Delias, mort en unes maniobres a León, acompanyant des de l'aire el seguici que s'havia de desplaçar des de l'Hospital Militar, al carrer Tallers, fins al cementiri. Bruguet XIX, tipus d'avió accidentat Per fer temps, l'esquadró anava fent passades per sobre de la ciutat. Pocs minuts abans de les 15:45, a la Rambla de Canaletes, el Breguet XIX pilotat pel sots-tinent Rufino Núñez Machado -35 anys, casat i domiciliat al carrer Villarroel, 79- se separa de la formació. Té problemes amb el motor del seu avió i està perdent altura. Vol evitar xocar contra les Rambles; és dissabte a la tarda i estan a curull de gent. La seva int...

Agraïments a Emilio Fernández Abans de 1905 (Màrius Aguirre Serrat-Calvó, AFCEC) Aspecte el 1911 ( autor desconegut, Hojas Selectas . 1912, BNE) Aparentment no podríem qualificar aquest edifici, del qual no disposem de cap altra foto fins al moment, de joia arquitectònica,  però darrera d'aquesta modèstia estètica s'amaga una història com a mínim interessant pel nombre d'ocupants que es van anar succeint, des de l'editorial Salvat (1898/1903- 1916), la distribuïdora Anónima Álvarez (1918-21) de productes farmacèutics, un empresa d'articles de calçat (1922), que ben bé podria ser la mateixa Anónima Alvarez , la Societat Hack (1923), la Metro Goldwyn Mayer Iberica S.A. (1927-34), filial espanyola de la MGM, la Hispano American-Universal Films Española, S. A ,  distribuïdora espanyola de la Universal, (1935-1967) i l'empresa de lloguers d'automòbils Auto-Libre (1974-7).  Any 1933 (Cartoteca de Catalunya) El primer inquilí que ...