dimarts, 29 de juliol de 2014

De la Bonaplata a la Maquinista Terrestre i Marítima (1835-1861)

1856 Baluard de Tallers enderrocat (Franck, BNF)
La vinculació entre la fàbrica Bonaplata, Vilaregut, Rull i Companyia i la Maquinista Terrestre i Marítima s'explica quan recordem sengles moments històrics que acostumem a oblidar: d'una banda, la vida de la Bonaplata després del famós incendi de 1835, de què aconseguí en part reviscolar, i, de l'altra, els orígens de la Maquinista, el període entre la fundació de la companyia (1855) i el seu trasllat a la nova factoria de la Barceloneta (1861).

El taller metal·lúrgic Valentin Esparó y Consocios serà l'empresa pont entre ambdues, que, no sense esforç i no poca lluita, revitalitza la Bonaplata. 

1861 Perspectiva de la Maquinista des del campanar de Santa Maria del Pi
A tot arreu on consultes sembla que la fàbrica Bonaplata quedà destruïda completament pel foc de les bullangues de 1835 i que Josep Bonaplata va intentar cobrar debades una indemnització de l'Estat. En realitat, si bé la indústria tèxtil no va ressorgir, el taller mecànic i la foneria van posar-se en funcionament de seguida, però la companyia estava tocada de mort per les disputes entre els Bonaplata i la resta de socis. El conflicte va dirimir-se el 1838 quan un dels socis, Valentí Esparó, va comprar l'empresa. L'any 1855 Valentín Esparó y Consocios s'associà amb una altra factoria del sector (Tous, Ascacíbar y Compañía, situada al desamortitzat convent de Sant Agustí Nou, al carrer Sant Pau, 28) i fundaren la històrica Maquinista Terrestre y Marítima. L'any 1857, El consultor: la nueva guía de Barcelona ens informa de les tres seus de la Maquinista: la de Tallers, 72 (antiga Bonaplata (1831-8) i Valentin Esparó y Consocios (1838-1955)), la de Sant Pau, 28 (antiga Tous, Ascacíbar y Compañía) i la de Sant Ferran, a la Barceloneta, a la qual es concentraria tota la producció a partir de 1861. Els terrenys de la "Casa de Banys" de la Barceloneta pertanyien a la Casa de la Caritat. Valentí Esparó des de 1852 tenia subestablerts dos trossos d'aquests terrenys, que va aportar en el moment de constitució de la Maquinista Terrestre i Marítima, on va començar a construir la fàbrica del Carrer Sant Ferran. La Maquinista adquirí la resta del terreny que quedava l'any 1860. L'any següent, hi traslladaria tota la producció.
Primers anys de la factoria de la Barceloneta

En alguns documents de l'època, com ara la Guía de forasteros en Barcelona (1842),  domicilien la fàbrica Esparó al carrer Seminari, ja que a partir del carrer Valldonzella, el carrer Tallers s'anomena Seminari, com es veu en el plànol de 1840. S'ha de tenir en compte que la fàbrica es trobava davant de l'Hospital Militar -avui plaça Castella-, el qual s'emplaçà en un convent, el dels pares Paüls, que havia estat un seminari.
 
1840 Plànol de situació del carrer Seminari (Institut Cartogràfic de Catalunya)

El 31 de gener de 1861 la companyia anuncià la venda de la factoria del carrer Tallers, però no trobà compradors, temerosos de les reformes urbanes que podrien perjudicar-los. El novembre del mateix any, traslladaven les oficines del carrer Sant Pau a la Barceloneta. El desembre de 1861, la Junta de Govern de "La Maquinista" decideí enderrocar les fàbriques de Sant Pau i Tallers i vendre els terrenys per parcel·les. En el cas de Tallers, gràcies a la parcel·lació, es podrien construir 24 cases: 6 al carrer Tallers, 6 al costat de la muralla i les dotze restants, 6 a cada costat del nou carrer transversal que havia de travessar-los. Però ni així aconseguien vendre els terrenys. No fou fins l'agost de 1870 que l'americano basc Agustín Goytisolo Lezarzaburu (1812-1886) -besavi dels literats José Agustín, Juan i Luis Goytisolo-  adquirí  tots els terrenys (103.358 pams quadrats) per 53.160 duros. Deu anys després, però aquest solar encara estava sense edificar. En canvi, 6 anys després, el 1886, en l'inventari post mortem d'Agustín Goytisolo ja apareixien com a fincas en las calles Pelayo, Gravina y Tallers"

Tenim la sort de conservar aquesta força bona imatge de la fàbrica del carrer Tallers en la fotografia de l'enderroc del baluard de Tallers que encapçala aquest article.


Bibliografia


2 comentaris :