dijous, 27 de novembre de 2014

Dada corrupta (II) La Farmàcia Gibert de Gaudí al carrer Canuda

 A la memòria d'Eulàlia Villuendas i Huguet (1972-2014), 
entranyable amiga, col·laboradora en l'article i descendent directa de Joan Gibert i Soler


Dada corrupta: passeig de Gràcia, 2
Dada correcta: Canuda, 37

El disseny de la Farmàcia Gibert el 1879 constitueix una de les primeres obres del jove Antoni Gaudí

La família Gibert era una nissaga de farmacèutics de llarga tradició a Torredembarra. Amb aquesta experiència i sense renunciar a la farmàcia de Torredembarra, un membre d'aquesta família, Joan Gibert i Soler va obrir una farmàcia a Barcelona l'11 de desembre de 1879. El negoci no va durar ni deu anys, ja que poc abans de morir, concretament el 29 de gener de 1889, la va tancar; fou desmuntada i bona part d'ella, al menys les prestatgeries i taulells, es va traslladar a una farmàcia del carrer de la Mercè.
 
Informació dels funerals de Joan Gibert i Soler (La Vanguardia 18/02/1889)
El nom d'aquesta farmàcia no hauria passat a la història, si no hagués estat pel jove arquitecte també tarragoní que va dissenyar-ne la decoració. Joan Gibert el va conèixer a través d'Eusebi Güell, ja nat a Barcelona, però membre d'una família, els Güell, veïns dels Gibert a Torredembarra. Aquest arquitecte era Antoni Gaudí.
Plànol d'alçat de la Casa Sicart (AMCB)

Totes les guies, biografies, pàgines web i bona part de la bibliografia especialitzada, excepte la de patrimoni de la Generalitat, coincideixen a ubicar aquest establiment al número 2 del passeig de Gràcia. 

El 1879, el número dos del passeig de Gràcia corresponia a la Casa Sicart, situada a la plaça de Catalunya xamfrà Fontanella banda muntanya. I efectivament, bona part de la bibliografia la localitza en aquest punt.

Plànols d'alçat i de secció de la casa de Josep Ferrer-Vidal (AMCB)

L'investigador Emilio Gómez, d'Amics de Barcelofilia, sempre ha defensat que abans de la reforma de 1903, la Casa Sicart no disposava locals comercials. Els plànols reforcen la seva opinió, l'edifici no comptava amb cap planta baixa arran de carrer, sinó amb un soterrani i un entresòl. A la fotografia conservada, queda ben palès que la farmàcia es trobava a nivell de carrer.
Crònica de la inauguració de la farmàcia al carrer Canuda 37 (La Publicidad, 18/12/1879, BC)

Arribats a aquest punt, vam barallar la hipòtesi que es tractés del número 2 del passeig, però a la banda de la Vila de Gràcia. 
 
Emplaçament correcte de la farmàcia Gibert en un plànol de 1885 (Institut Cartogràfic de Catalunya)
Fins que es produeix l'agregació, l'any 1897, el carrer Provença exerceix de límit entre Barcelona i Gràcia. La hipòtesi gracienca comptava amb un element molt suggestiu perquè el número 2 corresponia a la casa de Josep Ferrer-Vidal, que força anys més tard seria comprada per la dona de Pere Milà perquè, una vegada enderrocada, el mateix Gaudí hi construís la Pedrera. Aquest tancament de cercle gaudinià, però, topa amb dos murs infranquejables. En primer lloc, l'estudi dels plànols de l'edifici ens dur a la mateixa conclusió que a la casa Sicart: estructuralment no s'hi podia ubicar una farmàcia arran de carrer. I, en segon lloc, la crònica de la inauguració de l'establiment apareguda a La Publicidad el 12 de desembre de 1879 ens informa clarament de la ubicació de la farmàcia i no és altra que el carrer Canuda, 37, encarada al carrer Duc de la Victòria.

Aquesta dada corrupta està consolidadíssima i no serà gens fàcil que es rectifiqui. De fet, només hem trobat la farmàcia localitzada al carrer Canuda al web de patrimoni de la Generalitat i en alguns altres -pocs- que l'han copiat.



dimecres, 12 de novembre de 2014

Monument vegetal dedicat als monarques (1860)

Monument dedicat a Ses Majestats per l'Institut Agrícola i construït amb llavors, fruits i llegums (Charles Clifford, 1860, BNE)
En els 14 dies d'estada d'Isabel II, el seu consort i el príncep d'Astúries -el futur Alfons XII- a Barcelona, entre el 21 de setembre i el 4 d'octubre de 1860, amb puntuals sortides a Sabadell, Terrassa, Manresa i Montserrat, a part d'inaugurar l'Eixample, va poder assistir a gran quantitat d'actes, en els quals s'acostumava a muntar una escenografia tan efímera com pomposa per rebre tan il·lustres visitants.

Descripció del monument per part del setmanari barceloní El Álbum de las Familias (BNE)
En aquest sentit, l'Institut Agrícola de Sant Isidre, la patronal dels propietaris agrícoles, erigeix davant de la residencia reial aquesta columna monumental formada per flors, llegums, fruits i cereals conreats a Catalunya, així com quatre caps de xai i quatre més de cavall.

La columna segons el diari madrileny La España (BNE)
Aquest viatge dels monarques tenia com a objectiu visitar els antics territoris de la Corona d'Aragó. Així doncs entre setembre i octubre de 1860, visiten Alacant, les Illes Balears, Catalunya i Aragó. Aquests i d'altres viatges a la resta de l'estat tenien un evident objectiu propagandístic, d'afermar els vincles de la família reial amb les elits dels diversos territoris de l'estat i d'atreure la simpatia dels seus habitants cap a la corona, sobretot entre les classes populars. Per aquesta raó, viatgen amb el seu seguici Charles Clifford, el fotògraf oficial d'Isabel II, autor d'aquesta fotografia, i Antonio Flores, el cronista oficial del viatge, qui, entre d'altres coses, ens descriu detalladament la composició vegetal i , en menor grau, animal del monument.

Gravat aparegut al setmanari barceloní El Álbum de las Familias (BNE)

Contrastant aquest testimoni de primera mà amb dos diaris de l'època -tots dos monàrquics i conservadors: el diari madrileny, La España, i el setmanari barceloní, relacionat amb El Diario de Barcelona, El Álbum de las Familias- , he confegit un esquema, que juntament amb el gravat de l'època que incorporo, ens poden ajudar a fer-nos una idea de la composició d'aquesta columna, que en teoria havia d'haver-se coronat amb una gran estàtua de Venanci Vallmitjana, però la por al vent, que havia destruït l'arc efímer de la Barceloneta pocs dies abans, ho desconsellà. Les tres fonts no sempre coincideixen; quan no ho fan, he posat les variants entre claudàtors.
Esquema detallat de la composició de la columna (cliqueu la fotografia per augmentar-la)
 Aquest monument compta amb una paternitat triple: la idea, de Pau Milà -segurament es tracti de Pau Milà i Fontanals-, el disseny arquitectònic, de Simó, i l'execució, de Ribó.


Bibliografia

dissabte, 8 de novembre de 2014

La desaparició dels dos templets de la Casa Pich i Pon (1960)

 
Actual façana i templets de la Casa Pich i Pon
Si caminem cap a la banda muntanya de la plaça de Catalunya, és difícil que no veiem la casa Pich i Pon, al xamfrà amb la Rambla de Catalunya, i si ens entretenim una mica més podem admirar la capacitat del seu arquitecte, Josep Puig i Cadafalch, per conjugar estils des de el recarregat barroquisme de la porta, fins les línies neoclàssiques dels -ara- dos templets que la coronen.
.6 de juny de 1960. Tots dos templets en peu (SACE, ANC)

Dic 'ara', perquè el nombre d'aquests templets ha anat variant al llarg de la història. Originàriament, en van ser tres. El primer a desaparèixer fou el més enganxat a la torre del BANESTO; potser per aquest antiestètic emplaçament fou suprimit mesos després de finalitzar les obres de l'edifici bancari. Encara no podem afirmar amb exactitud la data exacta, però sabem que el març de 1948 ja no hi era
Fotografia de març de 1948, la més antiga datada amb seguretat sense el tercer templet (Jaume Almirall)

En canvi sí que disposem de proves fefaents per afirmar que els altres dos templets van ser retirats a finals de l'any 1960, primer el més proper a la Rambla de Catalunya. 
11 de novembre de 1960. Un templet en peu i l'altre s'intueix en desmuntatge (SACE, ANC)

Aquestes proves són tres fotografies que documenten aquesta transformació. A la primera, de juny de 1960, apareixen encara els dos templets, mentre que en la segona, de novembre de 1960, ja només en resta un perquè l'altre s'intueix que es troba en procés de desmuntatge, mentre que a la tercera, de gener de 1961, n'han desaparegut tots.

13 de gener de 1961. Ja no n'apareix cap (SACE, ANC)




Aquests dos últims templets van ser restituïts l'any 1981 per Jordi Romeu quan va remodelar, amb força gust, la Casa Pich i Pon. I allà segueixen...

divendres, 7 de novembre de 2014

Dada corrupta (I): BANESTO de la plaça de Catalunya (1947)

 Dada corrupta: 1942
 Dada correcta: 1947

Agraïments a la Maria José González, al Jorge Álvarez i al Miquel Reig.
Antic Banco Español de Crédito (2014)

Inauguro una secció nova: l'anomeno "dada corrupta". 
2 de maig de 1940 L'Hotel ja era propietat del BANESTO (Brangulí, ANC)

Si en el món llibresc, la repetició acrítica d'una dada equivocada no era cap raresa; en l'era d'Internet, del retalla i enganxa, aquest fenomen ha augmentat de manera exponencial. Una vegada s'estén viralment l'error, tot i que es detecti, revertir el procés és una feina quasi impossible. Amb tot, no hem de defallir; per això, em proposo inocular l'antídot de la veritat contrastada a totes aquelles dades enverinades de la història de Barcelona que vagi descobrint, per contribuir modestament que la vacuna de l'anàlisi crítica s'ensenyoreixi de la xarxa.
El Banco Español de Crédito compra l'Hotel Colón (La Vanguardia 04/04/1942)

Començarem per una dada corrupta cronològica que vam descobrir amb l'administrador del blog Barcelofilia: la inauguració de la seu del Banco Español de Crédito de la plaça de Catalunya, 10.
L'Hotel Colon en plena fase d'enderrocament durant el Reis de 1942 (Brangulí, ANC)

Si feu una cerca a la xarxa, us adonareu que a la majoria de pàgines, incloses les dels mitjans de comunicació -mireu, per exemple, la informació històrica que afegien en motiu de la compra de l'edifici per part d'Amancio Ortega-, la data de construcció del banc que apareix més sovint és 1942.
El Banco Español de Crédito es trasllada a la plaça de Cataluña, 10 (La Vanguardia 25/05/1947)

Quan ens acostem a les fonts escrites o iconogràfiques la realitat és una altra. Una notícia apareguda a La Vanguardia el 4 d'abril de 1942 ens informa que el Banco Español de Crédito ha comprat l'edifici de l'Hotel Colon. Però sembla que aquesta adquisició ja s'havia realitzat com a mínim el maig de 1940, com es pot apreciar en la imatge de la commemoració del 2 de maig, durant el 1940. Aquest mateix diari ens informa del trasllat a les noves oficines de la plaça de Catalunya el 27 de maig de 1947. De fet, com mostren la fotografia de Josep Brangulí i la de J. Gracia, l'enderrocament és anterior a l'abril de 1942; segurament va començar al novembre o desembre de 1941. 
Imatge de 20 de febrer de 1942 amb l'Hotel Colon a la darrera fase d'enderrocament (J. Gracia Torres, arxiu Jorge Álvarez)
21 de febrer de 1946 Manifestació anticomunista d'adhesió a Franco. Els estudiants al seu pas per la plaça de Catalunya amb el BANESTO en construcció (Carlos Pérez de Rozas, Archivo del Banco de Sanander)