Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: novembre, 2014

Dada corrupta (II) La Farmàcia Gibert de Gaudí al carrer Canuda

Imatge
A la memòria d'Eulàlia Villuendas i Huguet (1972-2014),  entranyable amiga, col·laboradora en l'article i descendent directa de Joan Gibert i Soler

Dada corrupta: passeig de Gràcia, 2
Dada correcta: Canuda, 37


La família Gibert era una nissaga de farmacèutics de llarga tradició a Torredembarra. Amb aquesta experiència i sense renunciar a la farmàcia de Torredembarra, un membre d'aquesta família, Joan Gibert i Soler va obrir una farmàcia a Barcelona l'11 de desembre de 1879. El negoci no va durar ni deu anys, ja que poc abans de morir, concretament el 29 de gener de 1889, la va tancar; fou desmuntada i bona part d'ella, al menys les prestatgeries i taulells, es va traslladar a una farmàcia del carrer de la Mercè. El nom d'aquesta farmàcia no hauria passat a la història, si no hagués estat pel jove arquitecte també tarragoní que va dissenyar-ne la decoració. Joan Gibert el va conèixer a través d'Eusebi Güell, ja nat a Barcelona, però membre d'una família, el…

Monument vegetal dedicat als monarques (1860)

Imatge
En els 14 dies d'estada d'Isabel II, el seu consort i el príncep d'Astúries -el futur Alfons XII- a Barcelona, entre el 21 de setembre i el 4 d'octubre de 1860, amb puntuals sortides a Sabadell, Terrassa, Manresa i Montserrat, a part d'inaugurar l'Eixample, va poder assistir a gran quantitat d'actes, en els quals s'acostumava a muntar una escenografia tan efímera com pomposa per rebre tan il·lustres visitants.
En aquest sentit, l'Institut Agrícola de Sant Isidre, la patronal dels propietaris agrícoles, erigeix davant de la residencia reial aquesta columna monumental formada per flors, llegums, fruits i cereals conreats a Catalunya, així com quatre caps de xai i quatre més de cavall.
Aquest viatge dels monarques tenia com a objectiu visitar els antics territoris de la Corona d'Aragó. Així doncs entre setembre i octubre de 1860, visiten Alacant, les Illes Balears, Catalunya i Aragó. Aquests i d'altres viatges a la resta de l'estat teni…

La desaparició dels dos templets de la Casa Pich i Pon (1960)

Imatge
Si caminem cap a la banda muntanya de la plaça de Catalunya, és difícil que no veiem la casa Pich i Pon, al xamfrà amb la Rambla de Catalunya, i si ens entretenim una mica més podem admirar la capacitat del seu arquitecte, Josep Puig i Cadafalch, per conjugar estils des de el recarregat barroquisme de la porta, fins les línies neoclàssiques dels -ara- dos templets que la coronen.
Dic 'ara', perquè el nombre d'aquests templets ha anat variant al llarg de la història. Originàriament, en van ser tres. El primer a desaparèixer fou el més enganxat a la torre del BANESTO; potser per aquest antiestètic emplaçament fou suprimit mesos després de finalitzar les obres de l'edifici bancari. Encara no podem afirmar amb exactitud la data exacta, però sabem que el març de 1948 ja no hi era. 

En canvi sí que disposem de proves fefaents per afirmar que els altres dos templets van ser retirats a finals de l'any 1960, primer el més proper a la Rambla de Catalunya. 
Aquestes proves són t…

Dada corrupta (I): BANESTO de la plaça de Catalunya (1947)

Imatge
Dada corrupta: 1942
 Dada correcta: 1947

Agraïments a la Maria José González, al Jorge Álvarez i al Miquel Reig.
Inauguro una secció nova: l'anomeno "dada corrupta". 

Si en el món llibresc, la repetició acrítica d'una dada equivocadano era cap raresa; en l'era d'Internet, del retalla i enganxa, aquest fenomen ha augmentat de manera exponencial. Una vegada s'estén viralment l'error, tot i que es detecti, revertir el procés és una feinaquasi impossible.Amb tot, no hem de defallir; per això, em proposo inocular l'antídot de la veritat contrastada a totes aquelles dades enverinades de la història de Barcelona que vagi descobrint, per contribuir modestament que la vacuna de l'anàlisi crítica s'ensenyoreixi de la xarxa.
Començarem per una dada corrupta cronològica que vam descobrir amb l'administrador del blog Barcelofilia: la inauguració de la seu del Banco Español de Crédito de la plaça de Catalunya, 10.
Si feu una cerca a la xarxa, us adonare…