dilluns, 13 d’octubre de 2014

Una hiena a la plaça de Catalunya (1868)


El Imparcial, 7/8/1868, Biblioteca Nacional de España

El 1868, la plaça de Catalunya era el nom oficiós que els barcelonins havien popularitzat les amb prou feines urbanitzades mansanes 39 i 40 de l'Eixample; i és que dins de l'actual plaça, en aquells moments un descampat sense enjardinar ni molt menys monumentalitzar, emergien dues construccions sòlides - la Casa Gibert i la Casa Rosich- i la resta de l'espai seria ocupat per barraques de fira -en una d'aquestes, anomenada pomposament Salón Edison, molts anys després s'hi durà a terme la primera prova del kinetoscopi, precursor del cinematògraf-.
La casa Gibert, al bell mig de la plaça de Catalunya, el 1874 (Joan Martí, Bellezas de Barcelona)

Segons Lluís Permanyer, a la seva Biografia de Barcelona, la primera barraca amb una atracció data de gener de 1869, però en coneixem una altra que ja existia com a mínim des de l'agost de l'any anterior i de ben segur que fins i tot de temps més reculats de les quals no ens resta testimoni escrit ni molt menys iconogràfic. Efectivament, aquell dimarts 4 d'agost de 1868 la visió d'una hiena campant per la desolada plaça de Catalunya va causa certa alarma entre els vianants. S'havia escapat de la gàbia, situada a dins d'un barracó on era exposada al públic. L'espaordiment ciutadà va decréixer quan van capturar l'animal amb un llaç corredís i el van retornar a engarjolar. Suposo que la hiena va fugir, entre d'altres raons, perquè la plaça Catalunya deuria recordar-li la seva sabana natal.
Estat de total descurança de la plaça de Catalunya el 1867 ( El Lloyd español. 2/7/1867, BNE)


Bibliografia

El Imparcial 7/8/1868, Biblioteca Nacional de España 
El Lloyd español. 2/7/1867, Biblioteca Nacional de España
Permanyer, Lluís: Biografia de la Plaça de Catalunya.


Cap comentari :

Publica un comentari a l'entrada