Una hiena a la plaça de Catalunya (1868)

-

El Imparcial, 7/8/1868, Biblioteca Nacional de España

El 1868, la plaça de Catalunya era el nom oficiós que els barcelonins havien popularitzat les amb prou feines urbanitzades mansanes 39 i 40 de l'Eixample; i és que dins de l'actual plaça, en aquells moments un descampat sense enjardinar ni molt menys monumentalitzar, emergien dues construccions sòlides - la Casa Gibert i la Casa Rosich- i la resta de l'espai seria ocupat per barraques de fira -en una d'aquestes, anomenada pomposament Salón Edison, molts anys després s'hi durà a terme la primera prova del kinetoscopi, precursor del cinematògraf-.
La casa Gibert, al bell mig de la plaça de Catalunya, el 1874 (Joan Martí, Bellezas de Barcelona)

Segons Lluís Permanyer, a la seva Biografia de Barcelona, la primera barraca amb una atracció data de gener de 1869, però en coneixem una altra que ja existia com a mínim des de l'agost de l'any anterior i de ben segur que fins i tot de temps més reculats de les quals no ens resta testimoni escrit ni molt menys iconogràfic. Efectivament, aquell dimarts 4 d'agost de 1868 la visió d'una hiena campant per la desolada plaça de Catalunya va causa certa alarma entre els vianants. S'havia escapat de la gàbia, situada a dins d'un barracó on era exposada al públic. L'espaordiment ciutadà va decréixer quan van capturar l'animal amb un llaç corredís i el van retornar a engarjolar. Suposo que la hiena va fugir, entre d'altres raons, perquè la plaça Catalunya deuria recordar-li la seva sabana natal.
Estat de total descurança de la plaça de Catalunya el 1867 ( El Lloyd español. 2/7/1867, BNE)


Bibliografia

El Imparcial 7/8/1868, Biblioteca Nacional de España 
El Lloyd español. 2/7/1867, Biblioteca Nacional de España
Permanyer, Lluís: Biografia de la Plaça de Catalunya.


Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Dada exacta (7): Partit de l'Europa amb la Sagrada Família al fons (5 d'agost de 1917)

-
Imatge
 Agraïments a Jesús Serdio Frederic Juandó (Diputació de Barcelona) L'any 1917 es va crear l' Asociación Africana de Clubs de Fútbol amb seu i primer campionat a Melilla, que es va disputar entre quatre equips: San Fernando,Iris, Santa Bárbara i Victoria Eugenia . El vencedor, el Victoria Eugenia, havia d'enfrontar-se en un partit amistós a l'Europa el diumenge 5 d'agost de 1917 a les 16:30 al camp de l'entitat gracienca, que des 1912, es trobava ben aprop de la Sagrada Família; concretament entre els carrers Marina, Lepant, Rosselló i Còrsega. La neutralitat espanyola durant la Primera Guerra Mundial havia provocat l'enriquiment de pocs i l'empobriment de molts més a causa de la inflació. Aquesta situació va desencadenar el 1917 una crisi política (Assemblea de Parlamentaris), una crisi social (Vaga General Revolucionària del 13 d'agost) i fins i tot una crisi militar (Juntes de Defensa). Tot això enmig d'una guerra generalitzada a Europa amb ...
Més informació

Dada corrupta (IX): Antic portal de Portaferrissa

-
Imatge
Dada corrupta: antic portal d'entrada de Portaferrissa (1888) Dada real: engalanament del carrer Portaferrissa en motiu de les festes de la Mercè de 1902 Placa esterescòpica de Frederic Bordas dipositada  a l'AFCEC A diferència d'altres dades corruptes, aquesta no és d'origen, ja que a l'arxiu fotogràfic del Centre Excursionista de Catalunya (1902) aquesta fotografia de Frederic Bordas i Altarriba està perfectament documentada com a " Reproducció de l'antic portal de Portaferrissa a les festes de la Mercè. 1902". De fet a la mateixa placa esteresocòpica es pot llegir: "Barcelona. Festes de la Mercè" Escrit sobre la mateixa placa "Barcelona. Festes de la mercè" a la part inferior dreta. La documentació d'aquesta fotografia s'ha anat corrompent a les xarxes socials; així, en molts grups de facebook de fotografies antigues de la ciutat sovinteja trobar-la postejada com a l'antic portal d'ent...
Més informació

Dada corrupta (IV): Confiteries Guillermo Llibre vs Llibre i Serra

-
Imatge
Agraïments a l'Emilio Gómez Aquest és un cas de confusió per causa triple: el mateix nom -Llibre-, el mateix tipus d'establiment -una confiteria- i una mala interpretació del canvi de numeració del carrer. Confiteria Guillermo Llibre (1912-25) a la plaça de Catalunya, 21 (autor desconegut, www.enricsagnier.com) La confiteria Llibre i Serra, que es trobava al carrer Fontanella 6 des de la seva fundació l'any 1900, va haver de canviar d'emplaçament perquè el Banco Hispano-Americano havia comprat tot l'immoble per construir-hi la seva seu. Es traslladà al número 3 de Ronda de Sant Pere el 1910, fins l'any 1987 que va haver de tancar. Crònica amb fotografies de la inauguració de la confiteria Guillermo Llibre al Mundo Gráfico l'1/1/1913 ( Biblioteca Nacional de España ) La confiteria Guillermo Llibre era una sucursal de la confiteria del carrer Ferran, 1, perquè la clientela burgesa, instal·lada a l'Eixample, no hagués de desplaçar-se t...
Més informació