Dada corrupta (III): carrer Llança
Menció especial per a Fran J.García
Dada corrupta: carrer LlançàDada correcta: carrer Llança
 |
| (Transports Metropolitants de Barcelona) |
L'any 1863, l'Ajuntament de Barcelona encarregà a Víctor Balaguer la tasca de posar noms als carrers de la quadrícula de l'Eixample. Figura clau de la Renaixença, com a literat, polític liberal i divulgador de la història de Catalunya, Víctor Balaguer aplicà en aquesta tasca les seves idees, totalment emmarcades en la historiografia romàntica catalana. Els carrers de la Barcelona de l'Eixample esdevingueren una lliçó succinta d'història de Catalunya, especialment del període més estimat pels romàntics -l'Edat Mitjana, moment de creació de la nació, de llibertat nacional i de màximes glòries imperials-. Així, trobem institucions d'autogovern (Les Corts, Diputació, Consell de Cent..), territoris de la Corona d'Aragó (Aragó, València, Mallorca, Sicília, Sardenya...) i sobretot personatges històrics (Roger de Flor, Muntaner, Casanova, Vilamari...).
 |
| Fragment corresponent al carrer Llança a Víctor Balaguer, Las Calles de Barcelona, 1866 |
Un d'aquests personatges històrics de l'expansió catalana pel mediterrani que reivindica Balaguer reservant el nom d'un dels carres de l'Eixample és el mariner i diplomàtic del segle XIII d'origen itàlic, com el seu cèlebèrrim cunyat Roger de Llúria, Corrado di Lancia, catalanitzat com a Conrad de Llança.
Per tant, el carrer Llança no té cap relació amb la població de la costa empordanesa de Llançà. Com que l'antropònim Llança és pla i acaba en vocal no porta accent a l'última vocal com el topònim.
Segons Victor Balaguer, el carrer Llança havia d'anar des de Rosselló fins a Floridablanca, tal com ho havia previst Ildefons Cerdà. Avui, però, aquest carrer s'ha escurçat, ja que, per la banda de muntanya, a partir de l'Avinguda de Roma s'anomena Nicaragua i, per la banda de mar, el tram entre Sepúlveda i Floridablanca simplement no existeix.
Balaguer, Víctor, Las Calles de Barcelona, 1866.
Cerdà, Ildefons, Plano de los alrededores de la ciudad de Barcelona: proyecto de reforma y ensanche, 1859. Institut Cartogràfic de Catalunya.
Guillamet, Jaume "La calle del almirante Llança" a El País, 17/11/2005.
 |
| Esquema elaborat a partir del plànol d'Ildefons Cerdà de 1859 (Institut Cartogràfic de Catalunya) |
Segons Victor Balaguer, el carrer Llança havia d'anar des de Rosselló fins a Floridablanca, tal com ho havia previst Ildefons Cerdà. Avui, però, aquest carrer s'ha escurçat, ja que, per la banda de muntanya, a partir de l'Avinguda de Roma s'anomena Nicaragua i, per la banda de mar, el tram entre Sepúlveda i Floridablanca simplement no existeix.
Bibliografia
Balaguer, Víctor, Las Calles de Barcelona, 1866.
Cerdà, Ildefons, Plano de los alrededores de la ciudad de Barcelona: proyecto de reforma y ensanche, 1859. Institut Cartogràfic de Catalunya.
Guillamet, Jaume "La calle del almirante Llança" a El País, 17/11/2005.
Un bon article, sintètic però indispensable per conèixer quelcom que la immensa majoria dels barcelonins desconeixen.
ResponEliminaGràcies, navegant pel mar de la petita història barcelonina...
EliminaUn administrador del blog ha eliminat aquest comentari.
ResponElimina¡Je, je!, yo soy uno de ellos. Cada vez que explicaba que bajando por tarragona y para evitar P. España y coger la Gran Vía, valía la pena cogerla, la nombraba con el acento y cargado a fondo. ¡En fín!, nunca es tarde...
ResponEliminaQuan et deixis caure per la teva ciutat, i vulguis evitar la plaça Espanya, hauràs fer fer un petit canvi prosòdic.
Elimina