Primer projecte de l'Arc-Cascada Monumental (1888) al passeig de Gràcia

Primer projecte i ubicació de l'arc-cascada monumental (AMCB)

Si el projecte executat, ja va rebre infinitat de crítiques i befes per bona part dels ciutadans i de la premsa de l'època, fins al punt de titllar-lo de Mirador de les Paperines, no ens podem ni imaginar la reacció que hagués provocat el primer dels projectes, encara més delirant.

Emplaçament del primer projecte marcat amb la línia vermella (Joan Martí, Bellezas de Barcelona, 1874, AFB)

Narcís Mombrú, el responsable del projecte, el gener de 1888, presenta aquest esbós de l'alçat de l'arc-cascada monumental efímer per a l'exposició Universal de 1888, que incorpora un plànol del seu emplaçament exacte, que no és altre que a la zona central del Passeig de Gràcia, just per on la Riera d'en Malla passa per sota -a l'alçada de l'actual carrer Casp-. Amb unes dimensions gens desdenyables, de 18 metres d'alt amb un ull de 9 metres d'alçada i 15 d'amplada, hi destacaven els seus dos pisos a la part superior. El primer estaria format per dos grandes aquariums poblados por peces de todas clases, constituyendo una verdadera exposición de Pysicultura, mentre que en el segon s'hi trobaria una cascada, miradores y exposición de varias notables novedades desconocidas en esta ciudad (no diu quines). Un pilar lateral estaria dotat amb una escala de pujada i l'altre amb una de baixada.

Segon i definitiu projecte de l'arc-cascada monumental (AMCB)

L'Ajuntament, previ informe tècnic preceptiu, el febrer, signa l'autorització, però amb un canvi d'ubicació, amb l'obligació que Narcís Mombrú presenti un projecte definit i no un croquis i que enderroqui la construcció quinze dies després de la clausura de l'exposició, sense el dret de rebre cap mena d'indemnització.

L'emplaçament escollit per Narcís Mombrú, segons el criteri de l'Ajuntament, dificulta el trànsit rodat i el pedestre del Passeig de Gràcia i oculta el precioso aspecto que ofrecen las líneas de farolas y arbolado que existen a entrambos lados del aludido Paseo, que es con la Rambla la principal arteria de esta capital. Per aquesta raó, l'Ajuntament trasllada el projecte a l'interior de la plaça de Catalunya, fuera de la zona de propiedad particular, entre la casa Gibert i el Circ Eqüestre, en el xamfrà mar Llobregat format por las alineaciones del Paseo de Gracia y antiguo camino de Ronda, donde no dificultan el tránsito rodado ni pedestre.

Emplaçament del projecte executat, entre el Circ Eqüestre i la casa Gibert

L'abril, tal com li havia demanat l'autoritat municipal, presenta els plànols signats per un arquitecte: Camil Oliveras. Aquests ja corresponen al projecte definitiu que s'acabarà executant. A què es pot deure aquest canvi de projecte? Suposo, i aquesta és una especulació personal, que el professional Camil Oliveras, acostumat dissenyar i dur a terme projectes, deuria donar al somniador Narcís Mombrú un bany d'aigua freda de realisme; li deuria fer veure la quantitat de dificultats que implicava construir i mantenir les cascades i els aquàriums. I per això, va apostar per un projecte més modest, però alhora més factible, que fou inaugurat el 16 de juny a dos quarts de set de la tarda. Tot i la seva curta existència -començà a ser  desmuntat el gener de 1889-, l'arc-cascada no pogué evitar ni les crítiques ni  les burles, ni  problemes derivats d'una construcció massa precipitada, com ara l'esfondrament d'una part de l'estructura el desembre, ni tampoc les queixes per competència deslleial.Agustí Pons, arrendatari d'un quiosc municipal a la Rambla de Canaletes, demana el juny -i hi insisteix el mes següent davant la inacció de l'Ajuntament- si paguen impostos -ell suposo que creu que no- algunas expendedurías o mesas de refrescos, instaladas en la Plaza de Cataluña, fijándose principalmente en la que existe al pie del arco-cascada. Finalment, a l'agost,  l'Ajuntament obliga a satisfer un cànon de 150 pessetes a Narcís Mombrú, amb efectes retroactius des del mes de juny.

El projecte definitiu, com podem comprovar, va prescindir dels aquàriums i de les cascades; no obstant això, l'obra es va continuar anomenant inadequadament arc-cascada.

Fonts i bibliografia

Barcelofilia

Espediente de permiso a Don Narciso Mombrú para construir un gran arco-cascada monumentalen el extremo de la Plaza de Cataluña, Arxiu Municipal Contemporani de Barcelona.

La Vanguardia