Dada exacta (7): Partit de l'Europa amb la Sagrada Família al fons (5 d'agost de 1917)

-

 Agraïments a Jesús Serdio

Frederic Juandó (Diputació de Barcelona)

L'any 1917 es va crear l'Asociación Africana de Clubs de Fútbol amb seu i primer campionat a Melilla, que es va disputar entre quatre equips: San Fernando,Iris, Santa Bárbara i Victoria Eugenia. El vencedor, el Victoria Eugenia, havia d'enfrontar-se en un partit amistós a l'Europa el diumenge 5 d'agost de 1917 a les 16:30 al camp de l'entitat gracienca, que des 1912, es trobava ben aprop de la Sagrada Família; concretament entre els carrers Marina, Lepant, Rosselló i Còrsega.

La neutralitat espanyola durant la Primera Guerra Mundial havia provocat l'enriquiment de pocs i l'empobriment de molts més a causa de la inflació. Aquesta situació va desencadenar el 1917 una crisi política (Assemblea de Parlamentaris), una crisi social (Vaga General Revolucionària del 13 d'agost) i fins i tot una crisi militar (Juntes de Defensa). Tot això enmig d'una guerra generalitzada a Europa amb el Mar Mediterrani com un dels fronts de guerra. Per aquesta raó, en un principi sembla que es va autoritzar el viatge del Victoria Eugenia a Barcelona, però al final el capità de l'equip va telegrafiar que finalment els havien revocat el permís.

La fotografia de Frederic Juandó es va publicar sense acreditar el seu nom a la revista Stadium, l'11 d'agost de 1917


Tanmateix, el partit no es va suspendre, però es va canviar d'adversari per una selecció de jugadors del FC Barcelona, que com s'observa a la fotografia no van fer servir els colors blaugranes tradicionals. L'Europa, per la seva banda, lluïa en aquells moments una samarreta amb ratlles blanques i blaves, pantalons blaus i mitgetes negres.

Sembla que el match fou força disputat. Destacà la gran actuació del porter de l'Europa Joan Bordoy, que veiem a la imatge en una de les seves intervencions i que als anys 20 esdevindria un dels ídols de l'afició de l'Europa. Però a mesura que passaven els minuts la qualitat de la selecció de jugadors del Barcelona es va anar imposant i quedà reflectida al marcador amb el 0-2 final. Coneixem només l'autor d'un dels gols, Sancho.

Les alineacions foren les següents (recordem que en aquell temps es jugava amb l'esquema 2-3-5):


Europa: Bordoy (porter) – Pech, Serra (defenses) – Boguñá, Barnet, Magí (centrecampistes) – López, Nogués, Pelao I, Pelao II i Carol (davanters).

Selecció del Barcelona: Bru (porter) – Reguera, Baonza (defenses) -Rodríguez, Sancho, Blanco (centrecampistes)- Viñals, Bo, Martínez, Villamuz i Mates (davanters)



Bibliografia


Arxiu de Revistes Catalanes Antigues (ARCA)
Hemeroteca de La Vanguardia
Hemeroteca de El Mundo Deportivo







Comentaris

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

La Criolla. La Puerta Dorada del Barrio Chino, de Paco Villar

-
Imatge
Acabo de culminar la lectura d'aquesta monografia necessària sobre un dels locals més famosos del Mediterrani durant els anys 20 i 30. Aquesta "cova del vici", com l'anomena Lluís Permanyer, demanava un guia modern que ens l'expliqués a les actuals generacions. Amb l'experiència dels documentats i ja clàssics  Historia y leyenda del Barrio Chino i Barcelona. Ciudad de cafés , Paco Villar esdevé el cicerone idoni per introduir-nos en el local més emblemàtic del Barri Xino d'abans de la guerra, el més concorregut per personatges de tota classe, sensibilitat, condició, sexualitat i nacionalitat, però injustament esborrat, potser de manera deliberada, de l'imaginari col·lectiu barceloní, com el mateix autor ens adverteix en el primer capítol de l'obra: La historia de La Criolla es poco conocida. No se ha hecho justicia con el local nocturno más transgresor y cosmopolita que ha tenido Barcelona; un local que revolucionó las costumbres sociale...
Més informació

Dada exacta (6): Donatius per als repatriats civils de Filipines (25 i 26 de març de 1899)

-
Imatge
Adolf Mas (Institut Amatller) Les ànsies expansionistes dels Estats Units al Carib i al Pacífic toparen amb les darreres possessions d'ultramar d'un imperi decadent com l'espanyol. La guerra entre ambdós països es dirimí a favor dels Estats Units amb les sengles desfetes navals espanyoles a Cavite (1 de maig de 1898), a la badia de Manila, i a Santiago de Cuba (3 de juliol de 1898) que forcen el govern espanyol a signar el Tractat de París el 10 de desembre de 1898, mitjançant el qual perden la sobirania sobre Cuba i es veuen obligats a vendre Filipines, Puerto Rico i Guam als Estats Units a canvi de 20 milions de dòlars. Quedaven només les restes de l'imperi on mai no es ponia el sol: les illes Marianes i Carolines. Sense esquadra per defensar-les, al govern Silvela no li queda més remei que vendre-les  a Alemanya el febrer de 1899 per 25 milions de pessetes. La signatura d'aquest tractat no resolt el tema de la repatriació dels presoners militars, civils i ecl...
Més informació

Dada corrupta (I): BANESTO de la plaça de Catalunya (1947)

-
Imatge
 Dada corrupta: 1942  Dada correcta: 1947 Agraïments a la Maria José González, al Jorge Álvarez i al Miquel Reig. Antic Banco Español de Crédito (2014) Inauguro una secció nova: l'anomeno "dada corrupta".  2 de maig de 1940 L'Hotel ja era propietat del BANESTO (Brangulí, ANC) Si en el món llibresc, la repetició acrítica d'una dada equivocada no era cap raresa; en l'era d'Internet, del retalla i enganxa , aquest fenomen ha augmentat de manera exponencial. Una vegada s'estén viralment l'error, tot i que es detecti, revertir el procés és una feina quasi impossible. Amb tot, no hem de defallir; per això, em proposo inocular l'antídot de la veritat contrastada a totes aquelles dades enverinades de la història de Barcelona que vagi descobrint, per contribuir modestament que la vacuna de l'anàlisi crítica s'ensenyoreixi de la xarxa . El Banco Español de Crédito compra l'Hotel Colón ( La Vanguardia 04/04/1942) ...
Més informació