Accident d'un autogir a la plaça de Catalunya (1935)
 |
| Aparell en plena caiguda (Josep Badosa, Spaarnestad Photo) |
Aquell diumenge 27 de gener de 1935 tota Barcelona sortí al carrer a presenciar un esperat festival aeri. I les seves ànsies es vegueren una altra vegada frustrades. El diumenge anterior el mal temps havia impossibilitat l'exhibició, però aquesta vegada un accident en plena plaça Catalunya feu suspendre les activitats previstes.
 |
| Les autoritats civils i militars brinden amb xampany amb el pilot celebrant l'èxit del seu aterratge (Josep Maria Sagarra, ANC) |
La plaça Catalunya es trobava curulla d'espectadors per presenciar uns dels actes més esperats: l'aterratge i l'enlairament d'un autogir al centre de la plaça, que la Guàrdia Urbana i la Guàrdia d'Assalt havien acordonat i buidat de públic. L'audàcia s'havia de repetir amb un altre aparell a la confluència entre l'Avinguda de 14 d'Abril -l'actual Diagonal- amb el carrer Urgell; és a dir la part de mar de l'actual plaça Francesc Macià, en aquells moments sense urbanitzar.
 |
| Poc abans d'emprendre l'enlairament (Carlos Pérez de Rozas, AFB) |
Entre les 10.25 i les 10.30, apareixia entre sorollosos aplaudiments el tinent de navili Antonio Guitián pilotant un autogir EA-SCA, qui, després de realitzar dos tombs per la plaça, aconsegueix aterrar-hi sense problemes. La seva habilitat rep les felicitacions de les autoritats civils i militars allà presents, encapçalades per l'alcalde Pich i Pon, famós per la seva poca destresa semàntica, que l'obsequien amb una copa de xampany.
Filmació d'Associated Press sobre l'accident
Quan es disposa a aprendre el vol a les 11 en punt s'esdevé el desgraciat accident. Tots els rotatius consultats -La Voz, El Sol, El Heraldo de Madrid, La Vanguardia, La Publicitat i La Veu de Catalunya - apunten com a causa tècnica el tipus de sòl de la plaça Catalunya que impedí l'adherència de les rodes i l'augment suficient de les revolucions del motor per elevar-se ràpidament en un espai tan curt i obligà el pilot a fer un seguit de maniobres aèries, en la darrera de les quals es produí el xoc de l'aparell, que es desequilibrà, afavorit pel seguit de corrents d'aire que s'entrecreuen a la plaça, i es precipità a terra. Els diaris dissenteixen en la narració de la topada. Segons La Vanguardia toca un arbret d'un parterre i després contra la catenària del tramvia, que en no trencar-se i retardar la caiguda a terra evita una desgràcia major contra el nombrós públic allà congregat. En canvi, segons la resta de publicacions, impactà directament contra la catenària. On tampoc hi ha acord és en determinar quina part de l'autogir rebé l'impacte: les aspes, segons La Voz i el Heraldo de Madrid, i el patí de cua, segons la resta.
 | |
|
Tot els diaris també assenyalen que en el moment de caure, molt a la vora de la boca de metro avui desapareguda, -actualment el lloc l'ocupa el monument a Macià-, les aspes es precipiten a sobre d'una camioneta de guàrdies d'assalt que forma part del cordó de seguretat. Un dels guàrdies rep l'escomesa d'una aspa al cap que el fa caure d'esquena. El cognom del ferit varia segons els diaris -amb el nom hi ha entesa-: uns l'anomenen Ramon Solans (La Voz i El Heraldo de Madrid), altres Ramon Salons i Vallverdú (La Veu de Catalunya i La Publicitat), un altre Ramon Salón (El Sol) i La Vanguardia, Ramon Serra Vallverdú. Els diari dels Godó informa que fou portat al dispensari del carrer Sepúlveda en taxi, mentre que els altres dos diaris catalans en la mateixa camioneta. Els diaris madrilenys no especifiquen el transport escollit, però sí que esmenten, cosa que no ho fan els catalans, el nom d'un segon ferit; un vianant de 64 anys, anomenat José Escada, assistit de ferides lleus, produïdes mentre fugia de l'accident, a la Casa de Socors de la ronda de Sant Pere.
Mentre que el guàrdia d'assalt ha de ser assistit de les ferides greus al cap i a l'esquena al Carrer Sepúlveda, d'on serà traslladat i hospitalitzat a la Clínica de l'Aliança, el pilot de l'autogir surt del tot il·lès de l'aparell davant l'admiració de les autoritats que havien acudit tement-se el pitjor. Malgrat la bona notícia, però, decideixen suspendre la resta de vols i donar per acabada la festa aèria.
 |
| Fotoperiodista retratant una altre fotoperiodista en plena feina. (Brangulí, ANC) |
 |
| L'accident concità la curiositat de la gran gernació assistent a l'exhibició (Carlos Pérez de Rozas, AFB) |
Poca estona després, una camioneta d'Aeronàutica Naval enretira l'aparell sinistrat al moll del contradic i uns tècnics de la companyia de tramvies acudeixen a reparar els desperfectes de la catenària.
 |
| Crònica del succés a La Voz, del 29 de gener de 1935 |
Per fer-nos una idea de l'impacte que aquest accident produí en la memòria col·lectiva de la societat barcelonina de 1935, és que, set mesos després, durant les festes de Gràcia, un dels guarniments del carrer Martínez de la Rosa fou precisament un autogir força aconseguit. Aquest carrer es va erigir amb el tercer premi d'aquell any, dotat amb 300 pessetes..
Per veure més fotografies, cliqueu aquí.
 |
| El carrer Martínez de la Rosa guanyà el tercer premi de les festes de Gràcia de l'any 1935 . De ben segur que el jurat valorà la presència d'aquest autogir que recordava l'accident de set mesos abans. Si us hi fixeu, la nau està conduïda per un àngel de la mort, amb la seva corresponent dalla i rellotge de sorra, record perenne de la fugacitat de la vida (Carlos Pérez de Rozas, AFB) |
Per veure més fotografies, cliqueu aquí.
Bibliografia
El Heraldo de Madrid
La Publicitat
El Sol
La Vanguardia
La Veu de Catalunya
La Voz
És que la plaça Catalunya ha estat sempre un problema. Bromes a part, molt bona reconstrucció dels fets. Per un moment ens n'hem sentit espectadors privilegiats.
ResponElimina